AUTORA: SASHA COLOMÉ
FÚRIA
Obro els ulls al
món,
veig la meva mare,
també em miren
uns humans
que m’ofereixen
les seves mans.
Les meves primeres passes amb la
mare,
al camp troto al
seu costat,
troto i galopo
i quedo tot
cansat i esgotat.
Tot va canviant, el meu pelatge s’esfuma,
vaig creixent,
vaig corrent
i amics nous vaig
coneixent.
Em volen ensinistrar,
Un munt de barres
i corretges em volen col·locar,
És molt
desagradable,
Però gràcies a la
civada es fa suportable.
Unes sabates de ferro em posen
i me’n vaig a
passejar,
camino amb
dificultat
però em començo a
acostumar.
El meu amo i jo galopem,
galopem com un de
sol,
junts emprenem el
vol
i del món ens
oblidem.
Haig de canviar d’amo i estable,
sembla gent
amable.
he vist una euga
presumida
que em fa l’ullet
però m’intimida.
Soc feliç, he trobat l’amor,
es diu Gínger i
és esplèndida.
He conegut
l’amistat d’un humà
i un gran vincle
s’ha creat.
Ara ens han de separar,
estimada Gínger,
on aniràs a parar?
La tristesa em
pesa,
però els records
em fan viure.
El nou amo és cruel,
solament pensa en
si mateix,
em fa córrer
sense parar
i la ferradura em
fa marxar.
Són dies de tristesa,
La soledat es fa
feixuga,
Els dies passen
lents
I mica en mica
les forces vaig perdent.
Però què veig...?
Ets tu Gínger?
És possible que
els meus somnis s’hagin fet realitat?
Soc feliç
novament al teu costat.
Torno allà on vaig ser feliç,
on vaig conèixer
l’amistat
i l’amor al teu
costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada