AUTORA: AINA ABALO
TEMPUS FUGIT
El temps i el temps. I el temps i el
temps. Temps i temps. Temps, temps, temps, afilat com les agulles del rellotge
que les ombres amaguen, indefinit, dalt de l’adormida paret. Les dagues dels
segons fereixen la pell, la meva, endinsant-se dins la tendresa, al negre ritme
d'una marxa fúnebre. El degoteig roig marca el compàs, em buida, però penetra
les ànimes dels qui encara tenen forces per anar a contrarellotge. Dolça i
amarga, lenta i apressada, la música d'allò que fuig per no tornar. Mai.
Ressona el cant degradat. Plup.
Últimes gotes. Plap. Moren les notes. Plup. I silenci.
Sense saber com, m'aixeco, somorta. Saludo el públic sordmut de la cambra. Només els flocs de pols ofeguen l'espai amb sonors aplaudiments quan xoquen contra el terra. Les cares allargassades com les hores m'acusen amargament. Ningú sembla satisfet. M'és igual. Tothom seguirà igual. M'és igual. Deixo que marxin, indiferents i adormits. Molt probablement ells ja siguin morts.
Jo he perdut el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada