LA FOSCOR DE LA MENT
Jo no sóc com la resta
sóc aquell que no encaixa
enlloc,
tothom aquí em detesta
per això m'amago dins un
clot.
Podria ser com els altres
algú amb una gran vida
social,
però estic millor amb les
rates
que no et molesten ni et fan
mal.
Tot i la meva discreció
em vénen a visitar,
i jo tot ple d'excitació
el pas no els puc negar.
Vénen persones amb grans
somriures
dient que volen ajudar-me,
jo els ajudo a ells a ser
lliures
apagant-los la llum fins
acabar saciant-me.
Un líquid vermell i fluid
em taca mans, braços i cames,
mentre que al meu gran amic
la vida se li apaga com les
flames.
Una rutina que es repeteix
la meva set no s'acaba,
un cruel desig em consumeix
i impaciència mai faltava.
Creieu que sabeu qui sóc
però la ignorància encega
vosaltres em coneixeu poc
i el meu saber batega.
Sóc més a prop del que
penseu
en un raconet concretament,
ja sé que no us ho imagineu
però jo soc dins la vostra
ment.
Cap ésser em pot eliminar
estic arraconat dins la
foscor,
la naturalesa humana em va
crear
per consumir les persones en
l'amargor.
Potser ara no em veieu
potser tampoc em sentiu,
però si no vigileu
el costat fosc tornarà a ser
viu.
Aina Ábalo Franch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada