Eren dos quarts d’una quan
vam emprendre el camí cap al teatre. La representació va començar a la una, de
la mà d’una companyia teatral, Mea culpa, formada per només tres actors. Tot i
això, van ser capaços d’interpretar tots els personatges pertinents, fet que
demostra el seu nivell. De fet, van incorporar les dues versions de la protagonista,
com a Natàlia i com a Colometa, per insistir en la seva evolució.
L’obertura de l’obra es
va fer amb un vol de coloms, visible a una pantalla electrònica situada al
darrer pla. Els coloms són, al llibre, símbol de problemes: entren
progressivament en la llar de la noia per fer-la fora dels seus dominis.
A continuació, es va
seguir el fil de la història. El masclisme i la dominació d’en Quimet es van
descriure a la perfecció gràcies a la repetició amb ecos de certes expressions
com ara “Pobra Maria!”, “Tu no en saps”, “T’ha d’agradar”. Aquest fet va posar
èmfasi en la personalitat d’en Quimet i conseqüentment va facilitar la comprensió
de l’obra a l’espectador.
Un altre punt molt
positiu de l’actuació, que la va fer amena, va ser la cançó de cabaret que van
cantar, en la qual predominava la paraula “vaselina”. Paral·lelament, els
actors van baixar de l’escenari i van jugar amb la vergonya d’algunes persones.
Aquest moment es va traduir en una pausa que va connectar el públic amb l’obra
de manera intel·ligent.
En acabar la
representació, els actors ens van explicar com havien fet l’adaptació de l’obra
i posteriorment la possibilitat de fer preguntes va ser oferta. Malauradament,
no molts ens vam atrevir a interrogar als intèrprets.
(Javier Romera, 2n A
Batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada