dijous, 20 de juny de 2019

SEGON PREMI PROSA 2n CICLE

AUTORA: AINHOA LAFIGUERA



Amor i amistat

Aquesta història tracta sobre quatre persones, dos nois i dues noies. Els llocs són reals, però els fets i els personatges són inventats.
És dia 9 de setembre quan per fi tots els nois comencem l’institut. Jo començo ja tercer d’ESO.  
Per fi veuré la meva millor amiga, ella es diu Sofía. En realitat no fa tant de temps que no ens veiem perquè ens vam veure el dissabte, però sempre tenim coses per explicar-nos perquè per WhatsApp es pot malinterpretar i no seria una bona idea.
És veritat, se m’ha oblidat presentar-me: jo em dic Emma, tinc 15 anys, i com ja us he dit abans, estic a punt de començar tercer d’ESO.
Com us he dit al principi, aquesta història tractarà sobre quatre nois: Sofía, Cristian, Carlos i jo, encara que possiblement surtin altres persones però no seran molt importants (personatges secundaris), i us aniré explicant una mica la meva vida.
Com ja us he explicat abans, avui començo l’institut i m’acabo de despertar. Estic morta de son perquè em vaig quedar fins a les dues de la matinada parlant per un grup que tenim el Carlos, la Sofía, el Cristian i jo sobre ximpleries. Són dos quarts de vuit i si no m’espavilo arribaré tard. 
Ja estic a la cantonada de la plaça dels arcs on hem quedat la Sofía i jo, com sempre. No sé perquè vinc a tres quarts de vuit si sempre arriba tard perquè és impuntual. Crec que ja és el costum d’anar-hi a aquesta hora o pot ser que tingui alguna esperança que algun dia arribi a l’hora.
Sort que a primera hora no es fa classe perquè estic adormida. No farem classe perquè ens donaran papers, l’agenda i l’horari. Espero que aquest any no tinguem quatre hores d’anglès a la setmana com l’any passat, perquè es fa molt pesat i més a mi que no m’agrada gens l’anglès, no m’agrada estudiar-lo però si les cançons.
Ja es l’hora del pati. L’horari de classe m’ha agradat per una part perquè tenim plàstica i una hora menys d’anglès, però hi ha una part que no m’ha agradat perquè ja no tenim música i era una de les meves assignatures preferides a banda de matemàtiques i educació física. He vist els nens nous de primer, són molt petits, però no puc dir-ho perquè jo era igual.
–Hola, què tal us han anat les vacances?
La Sofia i jo hem contestat al Cristian que ens han anat molt bé, però el Carlos ha començat a explicar coses que li han passat i han estat parlant fins que ha acabat l’hora del pati.
Estic a classe de matemàtiques i m’estic començant a enfadar perquè la professora no em deixa corregir a la pissarra les operacions que ha posat, perquè sap que les faig ràpid i bé, i em diu “Tu, Emma, no pots corregir perquè ho saps fer i tens companys que no en saben”. Però a mi m’és igual que ho sàpiga fer o no; al final faré les operacions malament perquè em deixi sortir a corregir.
Per fi és última hora, em toca educació física: és la pitjor hora per fer aquesta classe, perquè a l’estiu ens morirem de calor, però igualment m’agrada fer esport. Ens toca fer futbol, a mi m’encanta el futbol així que un punt positiu per al professor. A la Sofía no li agrada i justament ara se n’està anant a no sé on, vaig a perseguir-la perquè aquesta noia és capaç d’anar-se’n de la classe.
-Jo em nego a fer una la classe de futbol perquè els nois són molts bèsties i a algunes de les noies no se’ns dona bé jugar a futbol.
–Per això fem classe de futbol, perquè n’aprengueu. Farem quatre equips, han de ser combinats, de noies i nois i de gent que sàpiga jugar i gent que no, perquè n’aprengueu més.
Ja hem acabat la classe, jo m’he divertit molt jugant i crec que la Sofía també perquè se la veu molt contenta.
Ja són dos quarts de cinc de la tarda i tinc vint missatges de la Sofía i del Cristian dient-me que si puc quedar. Jo ja em vaig a posar a fer els deures perquè són per a demà i vull intentar aprovar-ho quasi tot perquè si no he d’estudiar a l’estiu i no em fa gaire gràcia, la veritat, perquè et perds totes les vacances.
Ja estem en el segon dia d’institut. La Sofía està asseguda a la tercera fila, al meu costat.  El Cristian i el Carlos també estan a la tercera fila, però a l’altre costat. El Cristian no para de mirar-me i somriure, però el problema és que no sé per què i m’incomoda una miqueta. El Carlos no para de mirar la Sofía i tampoc sé per què. Crec que aquests dos estan tramant alguna cosa i no voldran dir-nos res perquè ells són així. 
És l’hora del pati i el Cristian i el Carlos no estan amb nosaltres com sempre. Estan asseguts en un banc i ens estan mirant i parlant i m’estic començant a cansar de tot això.
Són dos quarts de tres i el Cristian m’ha dit que l’esperi a la cantonada del metge i el Carlos li ha dit a la Sofía que l’esperi a la cantonada del bar que hi ha al costat del metge.
Jo ja estic a la cantonada i el Cristian ja està arribant.
–Hola.
–Hola.

El Cristian està una mica nerviós, crec que em vol preguntar alguna cosa.
–Et puc preguntar una cosa, i em respons amb sinceritat?
–Clar que sí, pots preguntar-me tot el que vulguis.
–En aquest moment t’agrada algú?
–Si et dic la veritat, sí que m’agrada algú...
–Qui?
–Em fa molta vergonya dir-t’ho, Cristian.
–El conec?
–Sí.
–És el Carlos?
–No!
–Llavors? Va a la nostra classe?
–Sí!
–Digues qui és, si us plau, et prometo que no li diré a ningú qui és, quedarà entre nosaltres.  
–M’ho promets de veritat?
–Es clar que sí.
–D’acord ,el noi que m’agrada... ets tu...
–De veritat?
–S...

Abans d’acabar la frase m’ha fet un petó, m’estic posant súper vermella, estic flipant una mica, crec que això és del que no paraven de parlar avui ell i el Carlos. No sabia que ell sentia el mateix que jo! Crec que a la Sofía li acaba de passar el mateix però amb el Carlos. 
Són les onze de la nit i no deixo de pensar en el moment del petó... No puc dormir, i estic parlant per WhatsApp amb la Sofía sobre el que ens ha passat avui a les dues.
Ja són dos quarts de vuit i només he dormit una hora, però tinc molta energia. Estic al·lucinant una mica, la Sofía ha arribat puntual, es veu que tampoc ha dormit gaire i està molt enèrgica com jo.  
–Mira, Emma!
–Què?
–Hi ha una nota en la nostra taula.
–Què deu ser?
–No ho sé, llegeix tu la nota.
–“A l’hora del pati  aneu a l’aula d’informàtica, hi haurà un paper a la porta amb una operació combinada de nombres enters, si la responeu bé podreu passar, i si no us quedareu amb l’intriga. El Cristian i el Carlos.”
A tu se’t donen molt bé les matemàtiques. Segur que les operacions combinades també se’t donen bé.
–Sí, és el que em va millor.
Genial!

Queden cinc minuts perquè sigui l’hora del pati, ja he començat a recollir les coses per sortir puntual i poder resoldre al més abans possible l’operació.
–Mira Emma, allà hi ha la nota.
Ja la veig, què hi posa?
–3-(-5)+8+(-9)
–D’acord, és molt fàcil, 3-(-5)+8+(-9) és igual a 8+8+(-9) és igual a 16+(-9) és igual a 7.
–La resposta és 7. Obriu!
Se sent com obren la porta, però només amb clau, encara està tancada. La Sofía i jo l’anem a obrir a la vegada.
–Una, dues, i tres.
–Aaaaah!
–Quin fàstic!

Hi ha dues noies al fons de la classe rient de nosaltres, perquè ens hem mullat d’aigua amb una galleda que hi havia a sobre de la porta.
–Heu estat vosaltres?
–Es clar que sí.
–Què us hem fet per a què ens feu això?
–Us creieu que sou molt i no sou res.
–No ens creiem res.
–Sou unes falses i ens feu molta gràcia així mullades.
–Deixeu-nos en pau.  

És un quart de dotze i estem assegudes a les escales sense saber què fer perquè la gent no ens vegi així.
Veiem que el Cristian i el Carlos estan pujant les escales cap a nosaltres.
–Què us ha passat?
–Unes noies ens han deixat una nota al vostre nom i ens han portat a l’aula –d’informàtica i ens havien preparat una trampa per a mullar-nos amb una galleda plena d’aigua.
–Us deixem les nostres jaquetes.
–Gràcies!
–De res.

És penúltima hora, la Sofía i jo estem anant cap al despatx del Cap d’estudis a dir-li tot el que ens ha passat abans a l’hora del pati. 
El cap d’estudis ha castigat les dues noies a netejar els lavabos de les noies i dels nois.
A la Sofía, el Carlos, el Cristian i a mi se’ns ha ocorregut embrutar tots els lavabos perquè triguin més a netejar-los.
Ens hem passat pels lavabos i ens hem estat rient d’elles. Però després ens hem adonat que estaven malament i els hem preguntat:
–Què us passa?
–Doncs que nosaltres estàvem geloses de vosaltres perquè ens agraden el Carlos i el Cristian.
–Ah... però nosaltres no tenim la culpa que ells ens estimin a nosaltres, si voleu podem tornar a ser amigues i oblidar tot el que ha passat.
–D’acord.
–Vinga us ajudem a netejar tot això.

Cap comentari:

Publica un comentari