El
dia de l’amor
Així comença aquesta història, quan
un home que portava una vida normal va veure una dona i li va dir que
aniria un dia al seu castell per a conèixer-la millor, ja que se
n’havia enamorat.
El pare de la noia li va dir que no
podia ser el seu amor, ja que per poder estar amb ella havia de matar
un drac que sempre estava amenaçant el regne. El jove enamorat va
contestar que ho faria tot per la princesa, i va anar a trobar el
drac.
Aleshores, es va acomiadar de la
princesa i li va dir que tot aniria bé i que el seu amor estava sa i
estalvi. El jove, que es deia Damià, va agafar una espasa i un casc
i una armadura, que brillava com la plata i l’or, per anar a
lluitar contra el drac.
Després d’una llarga lluita, el
Damià va matar el drac. De la sang del drac en van sortir tres
fades, i una li va dir:
-
Jo et dono aquesta rosa perquè li
regalis a la dona més bonica!
El jove va dir que ja sabia a qui la
hi donaria, a la princesa del castell, que es deia Audrey. Era tan
bonica com totes les roses juntes. Arribat el moment, el Damià, que
treballava en una barriada del regne, va anar al castell. Allà hi
havia el pare de l’Audrey, el rei Pau. Ell es va quedar molt
sorprès en veure el Damià, ja que no es pensava que aconseguiria
matar el drac i pujar al castell. El rei Pau li va demanar perdó per
no haver confiat en un simple treballador.
Finalment, la princesa Audrey i el
Damià es van casar, i el simple treballador es va convertir en
príncep. Junts van ser feliços i van tenir una nena tan bonica com
la princesa.
Luz
Marina Brítez (1rD)
