AUTORA: EMMA PATACCHIOLA
Segur que tots coneixeu la història de Sant Jordi, on
apareixen el drac, el cavaller i la princesa, però... i la rosa? La rosa no és
important?
I si us expliqués l’emocionant història d’aquesta simple
roseta?...
Hi havia una vegada un bosc encantat, on hi havia un roser
ple de precioses roses. Cada rosa era diferent, una més vermella, una altra més
espinosa, l’altra més curta,... però totes tenien una cosa en comú, sabien
perfectament quina era la seva comesa. La vida de les roses era mooooooooolt
avorrida! Consistia en créixer i fer-se cada cop més bonica, fins que vingués
algú i n’arranqués una.
Entre totes aquestes roses tan boniques, en destacava una
que es deia Malifló. Ella no era feliç, ja que no li agradava la idea que
vingués algú i la matés. A més a més, el que ella volia en realitat, era veure
món i viure aventures emocionants, i per aquest motiu sempre estava de mal
humor.
Un dia va passar pel bosc una fada una mica despistada,
que portava una preciosa vareta, tota coberta de diamants. Va veure l’expressió
trista de la rosa i li va preguntar:
- Hola bonica, que et passa?
- És que... no m’agrada aquesta vida, jo vull fugir d’aquí!
–va dir la flor.
- Dons si això és el que desitges, jo t’ho faré realitat!
–va dir la fada amb bona intenció.
- De veritat ho pots fer? –va dir la rosa, sorpresa i a la
vegada il·lusionada.
- Doncs sí, noia! – va afirmar la fada amb molta seguretat.
La fada va moure tres o quatre cops la vareta i va donar
un copet a un dels pètals de la flor. En aquell moment a la Malifló li van
sortir dues cames i dos braços, se li va eixamplar la tija i els pètals es van
fer més resistents.
La Malifló cridava d’alegria mentre es reia de les seves
companyes, ja que elles no podien caminar.
Només havien passat cinc minuts que la Malifló ja sabia
caminar, i es va burlar i riure de tots els arbres i arbustos que es trobava.
Quan es va cansar, va decidir pujar a una gran fulla i navegar per un petit
rierol que va trobar. La rosa estava molt feliç, ja que mai ningú la podria
ferir o arrencar de cap lloc. De cop, va sentir uns cops sota la fulla, i de
sobte, una gran carpa va intentar menjar-se-la. Molt espantada, la Malifló va
començar a impulsar la fulla amb els braços, mentre la carpa la seguia. Al final
va aconseguir agafar-se a la fulla d’un arbre i saltar. Un cop fora de perill,
es va adonar que per molt que pogués caminar i moure’s, els altres éssers vius
també li podien fer mal. Tot seguit va demanar ajuda a la fada, i li va dir:
- No em podries convertir en un ésser més gran i perillós?
És que amb aquesta mida qualsevol em pot fer mal.
- És clar que puc! – va dir la fada sobrada.
La fada va moure la vareta tres o quatre cops i la va
convertir en un conill.
- Millor, però vull algun animal més gran! – va dir la
Malifló
- Ara mateix! – va dir la fada.
La fada va moure la vareta de nou i aquest cop la va
convertir en un gos.
- Això continua sent molt petit! VULL ALGUNA COSA MÉS GRAN!
- Està bé – va dir la fada una mica molesta
La fada va moure la vareta i... aquest cop la va
convertir en un cavall.
- No m’agrada! VULL SER MÉS GRAN!
- L’últim cop que ho faig! Si no t’agrada, et quedaràs com
la simple flor que eres abans – va dir la criatura màgica, enfadada.
La fada va moure per últim cop la seva vareta i... la va
convertir en un DRAC!
- Així m’agrada, fada!
La Malifló era més gran, de manera que no es podia
alimentar de les mateixes coses que abans. Va decidir provar coses noves, fins
que va tastar una ovella, i li va semblar una delícia. Se’n va menjar tot un
ramat, fins que va tastar un pastor, que segons ella, estava encara més bo.
La Malifló creava un enrenou a cada poble per on passava,
fins que va arribar a un poble en què els seus habitants van decidir, que el
menjar del Drac es faria per sorteig. Les persones i els animals anaven sols a
la boca del Drac.
Tot això va durar fins que un dia van aparèixer una
princeseta i un cavaller, que desprès de molta lluita van aconseguir guanyar el
Drac. Tot i que la Malifló s’havia convertit en un Drac, ella seguia sent una
preciosa rosa. Quan el cavaller va matar al Drac, la Malifló va deixar el seu
cos de Drac, i d’ell va sorgir el seu cos real. El Jordi li va donar la rosa a
la princesa i d’allà va ser traslladada d’un lloc a un altre, segons per on
viatjaven la princesa i el seu cavaller.
Després de tot el que va passar, la Malifló es va adonar
que “més és menys, i menys és més”. Tot aquest viatge la va fer reflexionar i
va deixar de ser la flor insuportable i malcarada que era. Al passar tot allò,
va canviar de dir-se Malifló a Santafló.
D’allà prové el títol de la llegenda de Sant Jordi.
Qui sap quina aventura estarà vivint ara mateix la
Santafló?...
