dimecres, 29 de maig de 2019

PRIMER PREMI PROSA 1r CICLE

AUTORA: EMMA PATACCHIOLA

Hola noies i nois!

Segur que tots coneixeu la història de Sant Jordi, on apareixen el drac, el cavaller i la princesa, però... i la rosa? La rosa no és important?
I si us expliqués l’emocionant història d’aquesta simple roseta?...
Hi havia una vegada un bosc encantat, on hi havia un roser ple de precioses roses. Cada rosa era diferent, una més vermella, una altra més espinosa, l’altra més curta,... però totes tenien una cosa en comú, sabien perfectament quina era la seva comesa. La vida de les roses era mooooooooolt avorrida! Consistia en créixer i fer-se cada cop més bonica, fins que vingués algú i n’arranqués una.
Entre totes aquestes roses tan boniques, en destacava una que es deia Malifló. Ella no era feliç, ja que no li agradava la idea que vingués algú i la matés. A més a més, el que ella volia en realitat, era veure món i viure aventures emocionants, i per aquest motiu sempre estava de mal humor.
Un dia va passar pel bosc una fada una mica despistada, que portava una preciosa vareta, tota coberta de diamants. Va veure l’expressió trista de la rosa i li va preguntar:
-       Hola bonica, que et passa?
-       És que... no m’agrada aquesta vida, jo vull fugir d’aquí! –va dir la flor.
-       Dons si això és el que desitges, jo t’ho faré realitat! –va dir la fada amb bona intenció.
-       De veritat ho pots fer? –va dir la rosa, sorpresa i a la vegada il·lusionada.
-       Doncs sí, noia! – va afirmar la fada amb molta seguretat.
La fada va moure tres o quatre cops la vareta i va donar un copet a un dels pètals de la flor. En aquell moment a la Malifló li van sortir dues cames i dos braços, se li va eixamplar la tija i els pètals es van fer més resistents.
La Malifló cridava d’alegria mentre es reia de les seves companyes, ja que elles no podien caminar.
Només havien passat cinc minuts que la Malifló ja sabia caminar, i es va burlar i riure de tots els arbres i arbustos que es trobava. Quan es va cansar, va decidir pujar a una gran fulla i navegar per un petit rierol que va trobar. La rosa estava molt feliç, ja que mai ningú la podria ferir o arrencar de cap lloc. De cop, va sentir uns cops sota la fulla, i de sobte, una gran carpa va intentar menjar-se-la. Molt espantada, la Malifló va començar a impulsar la fulla amb els braços, mentre la carpa la seguia. Al final va aconseguir agafar-se a la fulla d’un arbre i saltar. Un cop fora de perill, es va adonar que per molt que pogués caminar i moure’s, els altres éssers vius també li podien fer mal. Tot seguit va demanar ajuda a la fada, i li va dir:
-       No em podries convertir en un ésser més gran i perillós? És que amb aquesta mida qualsevol em pot fer mal.
-       És clar que puc! – va dir la fada sobrada.
La fada va moure la vareta tres o quatre cops i la va convertir en un conill.
-       Millor, però vull algun animal més gran! – va dir la Malifló
-       Ara mateix! – va dir la fada.
La fada va moure la vareta de nou i aquest cop la va convertir en un gos.
-       Això continua sent molt petit! VULL ALGUNA COSA MÉS GRAN!
-       Està bé – va dir la fada una mica molesta
La fada va moure la vareta i... aquest cop la va convertir en un cavall.
-       No m’agrada! VULL SER MÉS GRAN!
-       L’últim cop que ho faig! Si no t’agrada, et quedaràs com la simple flor que eres abans – va dir la criatura màgica, enfadada.
La fada va moure per últim cop la seva vareta i... la va convertir en un DRAC!
-       Així m’agrada, fada!
La Malifló era més gran, de manera que no es podia alimentar de les mateixes coses que abans. Va decidir provar coses noves, fins que va tastar una ovella, i li va semblar una delícia. Se’n va menjar tot un ramat, fins que va tastar un pastor, que segons ella, estava encara més bo.
La Malifló creava un enrenou a cada poble per on passava, fins que va arribar a un poble en què els seus habitants van decidir, que el menjar del Drac es faria per sorteig. Les persones i els animals anaven sols a la boca del Drac.
Tot això va durar fins que un dia van aparèixer una princeseta i un cavaller, que desprès de molta lluita van aconseguir guanyar el Drac. Tot i que la Malifló s’havia convertit en un Drac, ella seguia sent una preciosa rosa. Quan el cavaller va matar al Drac, la Malifló va deixar el seu cos de Drac, i d’ell va sorgir el seu cos real. El Jordi li va donar la rosa a la princesa i d’allà va ser traslladada d’un lloc a un altre, segons per on viatjaven la princesa i el seu cavaller.
Després de tot el que va passar, la Malifló es va adonar que “més és menys, i menys és més”. Tot aquest viatge la va fer reflexionar i va deixar de ser la flor insuportable i malcarada que era. Al passar tot allò, va canviar de dir-se Malifló a Santafló.
D’allà prové el títol de la llegenda de Sant Jordi.
Qui sap quina aventura estarà vivint ara mateix la Santafló?...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada