PREMIS MANUEL DE CABANYES 2018

1r PREMI D'ARTICLE D'OPINIÓ

AUTORA: ABRIL SERRANO 4t B ESO

NAIXERÀS

Naixeràs. Naixeràs ja d’entrada sense llibertat, amb un sexe determinat que correspondrà a un gènere. Inicialment no tindràs elecció. D’això ni de res. Les circumstàncies en les quals naixeràs seran les que seran: la família, el territori, la condició social...

Però tu no hauràs escollit res.

Seràs alt o baix, més prim o més gras, així, en masculí, perquè parlem “en general”.

Viuràs condicionat per tot allò que faràs; les teves accions, pensaments seran criticats. I tu, d’una manera o d’una altra, seguiràs el joc de tothom, si no vols ser aquell ésser apartat que, per ser lliure dins la mateixa no-llibertat, fa el que realment vol i sent.

En la vida et qualificaran, sempre, i, amb una mica de sort, podràs seguir la multitud. Serviràs per emmagatzemar informació i, si no és el que millor saps fer, quedaràs, indirectament, exclòs.

El teu caràcter, comentat per tothom, canviarà segons la companyia. Depenent dels interessos, et comportaràs de manera més amable del que consideraries oportú i comentaràs a altres pel que fan o pel que els altres, mai tu, veuen.

Obeiràs. Tot el que et diran o el que t’imposaran ho faràs. Et queixaràs, potser, fins i tot, sortiràs al carrer, però en menor grau del que mereix el canvi que vols. I qüestionaràs, en silenci o a petita escala. O no, acostumat a obeir ni et plantejaràs segons què. Aquest mateix sistema et farà tenir els ulls tapats, ignorant aparentment problemes llunyans que, sense saber-ho o sabent-ho, hi estaràs contribuint triant els de dalt del país o amb la teva ignorància i indiferència.

I et qüestionaràs, per què? Regles i normes imposades pels que tenen el poder adquisitiu per mantenir-nos allà on volen, fent creure’ns que això ho hem ideat nosaltres sols i que els surt bé a ells, de casualitat. 

Però, malgrat tot, naixeràs. I formaràs part d’una nova generació, capaç d’abolir els estereotips i prejudicis, o de defensar-los i seguir-los com hem fet tots.

Seràs lliure dins la no-llibertat. Seràs allò que el món vol i espera que siguis, o seràs tu.

PREMIS MANUEL DE CABANYES 2018

Tot just dilluns fèiem a la sala d'actes del nostre institut el lliurament dels premis literaris Manuel de Cabanyes. Felicitem tots els guanyadors i guanyadores, així com a tothom que hi ha participat i en s felicitem tots perquè enguany ha augmentat el nombre d'obres presentades. 

A partir d'avui i fins a final de curs, us oferirem els textos guanyadors de les diferents categories i modalitats. Esperem que us agradin i que serveixein per animar-vos a continuar participant si ja ho heu fet o a prendre part en aquest certamen en properes edicions.

2n PREMI D'ARTICLE D'OPINIÓ
AUTOR: DANIEL MASACHS 2n B BATXILLERAT

ESPANYOLS I REFUGIATS

D’ençà que va explotar la guerra a l’Orient Mitjà, molts països de la Unió Europea han hagut d’acollir milers de persones fugint de casa seva amb la finalitat de mantenir-se amb vida, cosa que ha causat gran controvèrsia i sobretot una preocupació creixent per part dels principals organismes administratius. Aquesta imminent entrada de persones ha sigut un problema pràcticament inexistent per l’Estat espanyol que s’ha implicat acollint, ni més ni menys, que 1.200 refugiats.

La mala gestió encapçalada pel govern espanyol envers els sistemes definits per la Unió Europea en aquest conflicte esdevé, una vegada més, la demostració que ens trobem en un país endarrerit davant les altres potències.

En primer lloc, és contradictori que països com Alemanya estiguin acollint el màxim nombre d’immigració i refugiats mai registrat i que, per contra, Espanya hagi retallat un 73% d’Ajuda Oficial al Desenvolupament des de l’any 2008 quan el món s’està enfrontant a la major crisi humanitària de la història des de la creació de les Nacions Unides. D’aquesta manera, es converteix en el país de l’OCDE que més ha retallat en aquest àmbit.

No cal oblidar que és gent que s’ha vist obligada a fugir per sobreviure, i les persones s’han de sensibilitzar amb la causa, encara que la situació d’aquesta nació inclosa en la categoria de “Països del Primer Món” tampoc sigui la més idònia per als seus habitants.

També cal dir que aquest gran conflicte, que ha causat tant ressò a molts mitjans de comunicació d’arreu del món, només es pot combatre des de l’arrel. Mentre hi hagi estats que fomenten la venda d’armes i, per tant, el conflicte a països subdesenvolupats, mai hi haurà pau i la població civil d’aquests països fugirà per sobreviure.

Per tant, crec que Espanya s’hauria de solidaritzar molt més del que ho està fent, per molt que els conflictes bèl·lics d’Orient Mitjà siguin promoguts indirectament per governs de grans potències.

PREMIS SANT JORDI 2017

Avui publiquem el segon premi de prosa de 1r i 2n d'ESO del curs passat, que va guanyar la Noa Tienda, que cursava 1r al grup D.

VUITÈ VIATGE DE SINDBAD EL MARINER

Heu de saber, germans meus, que vaig prometre que mai més m’embarcaria, però la necessitat em menjava per dins.

Vaig embarcar-me de Bagdad a Bàssora. Allà vaig agafar un vaixell i vaig començar a navegar. Els dies em passaven ràpids i les nits també. Una nit, quan dormia, el vaixell es va començar a balancejar. Jo em vaig despertar i vaig veure que al voltant del vaixell s’estava creant una espècie de remolí. Vaig arrencar el vaixell per intentar sortir d’allà, però no ho vaig aconseguir. La meva decisió va ser agafar tot el menjar que em donés temps i vaig saltar. No sabia on anar i vaig començar a nedar. A la sortida del sol, vaig arribar a una petita illa.

Allà vaig veure més navegants i els vaig preguntar:

-Qui sou? Quant de temps porteu aquí?

-No ho sabem. Jo vaig venir fa temps i ells van vindre després -em va dir un navegant.

-Com pot ser que tots vosaltres i jo haguem acabat aquí? -els vaig preguntar.

-A nosaltres se’ns va fer un remolí al voltant del vaixell, i suposem que a tu també. Oi?

-Sí, però per què?

Vam estar una estona parlant i jo vaig dir que hauríem de trobar el perquè.

Vam fer una barca i la vam deixar a la vora de l’aigua.

Durant el dia no va passar res, però a la sortida de la Lluna el remolí es va fer.

Ràpidament vam treure la barca, i un ésser misteriós va sortir. Era com una tortuga, amb cap de peix i la closca de tortuga. Tenia una boca gegant. Quan ens va veure va començar a aspirar com un aspirador. Jo em vaig agafar a un arbre però tots els altres no van ser ràpids i van ser absorbits. El monstre va marxar i jo em vaig quedar sol a l’illa. Vaig intentar buscar un riu, com en algun dels viatges anteriors, però no n'hi havia cap. De sobte vaig veure un vaixell de creuer i vaig començar a cridar:

-Eh! Aquí! He naufragat i no puc marxar!

Ningú no em veia ni m’escoltava, però de sobte vaig veure un nen amb els seus pares que em saludava. Els pares, en veure’m, van ordenar que apropessin el vaixell a l’illa per salvar-me. Jo vaig dir:

-Gràcies, Déu, i gràcies, tripulants.

Jo, plorant d’alegria, vaig pujar al vaixell i aquest em va portar a l’Índia. Quan vaig arribar, la família que m’havia salvat em va portar a casa d’una dona gran. Ella em va acollir. Vaig estar-hi uns anys.

Els últims dies de vida de la dona, jo la vaig cuidar, però finalment va morir.

Vaig demanar que em portessin a Bagdad, a casa meva, però no volien. Finalment van acceptar i vaig tornar a casa.

-Tot això em va passar al meu vuitè viatge, al qual no em podia resistir.

Sindbad el Portador va sopar i va marxar encantat per la història.

Noa Tienda, 1r D