PREMIS SANT JORDI 2015

Publiquem avui el text premiat l'any passat en la categoria d'Aula d'acollida. Enhorabona, Gioyang!

La família del Víctor

Hi havia una vegada un nen que es deia Víctor. Era molt bona persona. La seva mare era una princesa i el seu pare era un príncep.

Vivia en un castell molt gran que es deia Castell de la Geltrú. Tenia dos dracs que es deien Franc i Bitxu. El Franc era molt dolent. Un dia la família anava al bosc a buscar fruites i bolets per a menjar, després tornaven del bosc.

A casa van cuinar els bolets i va menjar-ne el Víctor. Després de dues hores, al Victor li feia mal la panxa de menjar els bolets. La mare el va portar al metge i el metge li deia que aquells bolets no es podien menjar perquè els bolets portaven cucs. I el van operar per treure els cucs que hi havia a la panxa.

Uns dies després van decidir anar de vacances a una cova. Després d'una setmana van tornar de la cova.

El Franc estava molt enfadat perquè la princesa no li va donar de menjar i al Bitxu sí que li va donar de menjar. El drac Franc va agafar el coll de la princesa. I el príncep el va veure i va agafar un arc i el va llençar, el va clavar a la panxa del drac Franc i el Franc va morir.

I el príncep li va regalar a la princesa una rosa.

                                                                                                    FI!!

Gioyang Xiang (1r C ESO)

PREMIS SANT JORDI 2015

Després d'uns quants premis de poesia i de prosa, és el torn dels premis que l'any passat es van donar als articles d'opinió. El primer primer va atorgar-se a aquesta reflexió de la Júlia Zhang Vaca Conesa, que era alumna de 4t i ara ja cursa 1r de Batxillerat. Enhorabona, Júlia!

Som conscients del que tenim, els joves?

En aquest segle XXI i en el lloc on vivim, l’educació fins als setze anys és obligatòria; la meva generació ja ha nascut amb aquesta “obligació”. Fa uns mesos vaig assistir a unes classes que van despertar la meva consciència amb relació a aquest tema, ja que em vaig posar a pensar què significava això per a nosaltres i, fins i tot, em vaig posar a investigar una mica.

Resulta que va ser quan vaig descobrir que no tots els nens anaven a l’escola ni tots els joves a l’institut. Gent de la meva edat, i encara més petita, no podia aprendre a llegir o a escriure, ni tampoc tenia accés a uns llapis de colors com els que tant apreciava ni sabia com resoldre els problemes que tant em costaven. Fet que em va sobtar, perquè, no se suposa que tots tenim els mateixos drets i deures, tot i que siguem negres o blancs, nois o noies, cristians o musulmans, etc.?

En les meves investigacions vaig retrobar-me amb la Declaració del drets dels infants i, encuriosida, vaig llegir-me uns paràgrafs d’aquells que tantes vegades ens desanimen quan apareixen en el llibre de socials. D’aquesta lectura em va quedar gravat el Principi 7, en què s’enunciava el dret a rebre educació.

Més endavant, fonts diverses que vaig buscar van evidenciar que aquest dret no es complia a més de la meitat del món a causa del treball infantil, els nens soldat, les violacions... i tot per uns conflictes generats arran de l’avarícia i la intolerància.

Però no tot va ser descoratjador, ja que vaig trobar un documental que t’arriba a l’ànima: “Camí a l’escola”, de Pascal Plisson. En aquest documental, el director mostra quatre joves d’edats properes que, malgrat tenir l’escola a dues hores o més, no desisteixen, atès que saben que l’educació els obrirà portes cap a un futur millor.

Després em miro a mi i els meus companys i percebo un gran interès, quasi un hipnotisme, que ens envolta a tots nosaltres i ens atrau cap al mòbil que tots posseïm. Per bé que som humans i, per consegüent, està bé relacionar-se, és veritat també que contribueix a deixar poc temps a altres coses importants com saber d’on venim, per què parlem aquesta llengua, com funciona la nostra societat, de què està format l’aire que respirem, qui va inventar la nevera?

És per tot això que pot ser que no valorem prou l’educació, perquè no som conscients de les oportunitats que ens dóna i que altres no tenen tanta sort de tenir. Ens conformem amb haver aprovat; mentre la nostra vida social vagi bé...

Júlia Zhang Vaca Conesa (4t A ESO)

PREMIS SANT JORDI 2015 (POESIA 1r I 2n ESO)

Continuem la publicació dels Premis Sant Jordi de l'any passat amb el primer premi de poesia de 1r i 2n d'ESO. En aquest cas, és un text d'en Marc Mateos Andreu. Veureu 1r A a la signatura, perquè és el curs que feia l'any passat, quan va guanyar el premi.

VIGÍLIA DE SANT JORDI

Arriba Sant Jordi,

arriba l’alegria

regala llibres

i fes poesies.

Ja estem aquí,

regalarem llibres

i roses de tots els colors

per amor, amistat i felicitat.

Sant Jordi, santa diada.

Oh, la bella matinada!

Quina joia de collir

una rosa a mig obrir!

La rosa ben formosa

Sant Jordi l’ha agafat

i li regala a la princesa

que ell mateix ha salvat.

Marc Mateos Andreu (1r A ESO)