PRIMER PREMI PROSA 2n CICLE
AUTORA: AURORA CID
AUTORA: AURORA CID
EL MEU INSTITUT COMPLEIX 50 ANYS
Parlem de l’any 1969, un any ple
d'esdeveniments: el grup britànic Led Zeppelin publica el seu primer disc, la
Unió Soviètica llança la nau Soyuz 5, Richard Nixon pren possessió de la
presidència dels Estats Units, els Beatles realitzen la seva actuació en públic
a la teulada de la seva empresa discogràfica, es realitza el primer trasplant
de cor a Alemanya, vint-i-cinc mil miners es declaren en vaga, Neil Armstrong
es converteix en el primer ésser humà que camina per la superfície lunar al
costat de Buzz Aldrin, el dictador espanyol Francisco Franco designa Joan
Carles de Borbó com a successor seu a la
prefectura de l’Estat Espanyol, etc. Fou un any complet d’esdeveniments bons,
dolents, espectaculars, increïbles, però sobretot històrics.
També, a un racó de Catalunya,
exactament a un poble anomenat Vilanova i la Geltrú, situat a la comarca del
Garraf, es va inaugurar un institut públic d'educació secundària mixt amb el nom
de Manuel de Cabanyes en honor a un poeta vilanoví considerat com una de les
primeres figures del romanticisme espanyol. Durant una desena d’anys, fou
l’únic centre públic de tota la comarca, per la qual cosa les seves aules es van
omplir de joves procedents tant de Vilanova com de Canyelles, Cubelles,
Olivella, Ribes i Sitges d’entre altres. Per altra banda, va permetre estudiar
a moltes persones grans a les quals, per diverses raons, els havia estat
impossible assistir a un centre per formar-se o simplement per aprendre.
A més, el Cabanyes era l’únic institut
que oferia el batxillerat nocturn entre Barcelona i Tarragona , és a dir, que
oferia a les persones majors de 16 anys que tenien ganes d’estudiar l’opció de
poder treballar els matins i assistir a classes a la tarda. Fa uns dies, vaig
escoltar una entrevista a l’Àngels Parés, el Josep Olivella i la Marisa
Verdun: professors, alumnes i grans defensors del nocturn. Van explicar diverses històries sobre algunes de
les persones que estudiaven a l’institut durant els anys en què ells hi eren, i
el que va suposar el centre d’educació a la ciutat en aquella època. Comentaven
que les portes del Cabanyes sempre estaven obertes i ningú no s’escapava, no
com ara, que tot i estar tancades els alumnes salten les tanques per sortir
d’allò que a alguns els sembla una presó.
Actualment, l’edifici compta amb uns
deu mil metres quadrats plens de nombroses històries. Uns quatre mil tres-cents
estan dedicats a aules, despatxos, sala de professors, laboratoris i un gimnàs,
que també s’utilitza com a sala d’actes. A més, compta amb una petita cantina
que fa molt servei. També compta amb abundants i amplis passadissos i escales
que s’omplen durant pràcticament tot l’any.
El 6 d’octubre de 2019, després de 50
anys de l’obertura del centre, l’edifici es va omplir d’antics i actuals
alumnes i professors que van passar un matí inoblidable.
A dia d’avui, jo estudio en aquest
centre, i em sento afortunada de formar part d’aquesta gran família. Porto
quatre anys al centre i ja acumulo un munt de records i vivències que mai no
podré oblidar: el Concert de Primavera, les excursions, la famosa sortida a
Port Aventura, les manualitats, les xerrades, etc.
En aquests moments, el nostre institut
està vivint unes circumstàncies insòlites: les aules estan buides en ple mes
d'abril, cosa que mai no havia passat. Però com sempre, s’anirà adaptant als
nous temps, a les noves lleis i, en aquest cas, inclús a una pandèmia mundial.
Espero assistir a la pròxima reunió
d’aquesta gran família.
MOLTES FELICITATS CABANYES!