TEXTURES

PRIMER PREMI PROSA 2n CICLE

AUTORA: AURORA CID

EL MEU INSTITUT COMPLEIX 50 ANYS

Parlem de l’any 1969, un any ple d'esdeveniments: el grup britànic Led Zeppelin publica el seu primer disc, la Unió Soviètica llança la nau Soyuz 5, Richard Nixon pren possessió de la presidència dels Estats Units, els Beatles realitzen la seva actuació en públic a la teulada de la seva empresa discogràfica, es realitza el primer trasplant de cor a Alemanya, vint-i-cinc mil miners es declaren en vaga, Neil Armstrong es converteix en el primer ésser humà que camina per la superfície lunar al costat de Buzz Aldrin, el dictador espanyol Francisco Franco designa Joan Carles de Borbó com a successor seu a  la prefectura de l’Estat Espanyol, etc. Fou un any complet d’esdeveniments bons, dolents, espectaculars, increïbles, però sobretot històrics.

També, a un racó de Catalunya, exactament a un poble anomenat Vilanova i la Geltrú, situat a la comarca del Garraf, es va inaugurar un institut públic d'educació secundària mixt amb el nom de Manuel de Cabanyes en honor a un poeta vilanoví considerat com una de les primeres figures del romanticisme espanyol. Durant una desena d’anys, fou l’únic centre públic de tota la comarca, per la qual cosa les seves aules es van omplir de joves procedents tant de Vilanova com de Canyelles, Cubelles, Olivella, Ribes i Sitges d’entre altres. Per altra banda, va permetre estudiar a moltes persones grans a les quals, per diverses raons, els havia estat impossible assistir a un centre per formar-se o simplement per aprendre.

A més, el Cabanyes era l’únic institut que oferia el batxillerat nocturn entre Barcelona i Tarragona , és a dir, que oferia a les persones majors de 16 anys que tenien ganes d’estudiar l’opció de poder treballar els matins i assistir a classes a la tarda. Fa uns dies, vaig escoltar una entrevista a l’Àngels Parés, el Josep Olivella i la Marisa Verdun: professors, alumnes i grans defensors del nocturn. Van  explicar diverses històries sobre algunes de les persones que estudiaven a l’institut durant els anys en què ells hi eren, i el que va suposar el centre d’educació a la ciutat en aquella època. Comentaven que les portes del Cabanyes sempre estaven obertes i ningú no s’escapava, no com ara, que tot i estar tancades els alumnes salten les tanques per sortir d’allò que a alguns els sembla una presó.

Actualment, l’edifici compta amb uns deu mil metres quadrats plens de nombroses històries. Uns quatre mil tres-cents estan dedicats a aules, despatxos, sala de professors, laboratoris i un gimnàs, que també s’utilitza com a sala d’actes. A més, compta amb una petita cantina que fa molt servei. També compta amb abundants i amplis passadissos i escales que s’omplen durant pràcticament tot l’any. 

El 6 d’octubre de 2019, després de 50 anys de l’obertura del centre, l’edifici es va omplir d’antics i actuals alumnes i professors que van passar un matí inoblidable.

A dia d’avui, jo estudio en aquest centre, i em sento afortunada de formar part d’aquesta gran família. Porto quatre anys al centre i ja acumulo un munt de records i vivències que mai no podré oblidar: el Concert de Primavera, les excursions, la famosa sortida a Port Aventura, les manualitats, les xerrades, etc.

En aquests moments, el nostre institut està vivint unes circumstàncies insòlites: les aules estan buides en ple mes d'abril, cosa que mai no havia passat. Però com sempre, s’anirà adaptant als nous temps, a les noves lleis i, en aquest cas, inclús a una pandèmia mundial.

Espero assistir a la pròxima reunió d’aquesta gran família.

MOLTES FELICITATS CABANYES!