AUTORA: AURORA CID
Escollir el meu camí
M'agrada veure a
través de la finestra com la gent passeja tranquil·lament, com el vent fa moure
les fulles de les palmeres i sobretot m'encanta veure com s'allunyen els trens
de l'estació i com volen els avions per sobre del blau cel de Vilanova. Em fa
pensar en la meva vida un cop fora de l'institut: podria passejar com aquella
gent, sentir el vent que mou aquelles fulles i viatjar, sobre tot viatjar. Però
en canvi, estic en el mateix lloc de sempre, a tercera fila al costat de la
finestra, escoltant a les classes, encara que no sempre amb la mateixa atenció.
Tothom vol viatjar,
a tothom li agradaria anar a la romàntica Paris, el curiós i fascinant Tòkio, a
la ciutat cosmopolita de Nova York o, per què no, també al luxós Dubai. Però
pensar en el meu futur com a pura aventura és massa irreal, llavors acabo
pensant en els diners i, finalment, sempre surten les mateixes preguntes al meu
cap: Què estudiar? Per on encaminar la meva vida? A què realment, m'agradaria dedicar-me?
Què se'm dona bé? No tinc cap hobby, o al menys no un que em destaqui entre
d’altres. Aquestes típiques preguntes que et fan els avis quan ets petit i sols
respondre coses com ballarina, com és el meu cas, per aquella època quan em
posava a ballar tothom somreia, m’acompanyava i aplaudia, ara la meva mare
sembla un jurat d’aquests que només ho critiquen tot cada cop que veu fer-me un
simple i innocent pas de ball. Encara que tinc clar que el món de l'espectacle
en general el veig molt inestable per a mi, això ja em dona una pista.
Sempre he pensat
que la recerca del futur ideal està sempre present, petits factors del dia a
dia que intervenen en tu mateix, en la teva personalitat i això modifica el
camí del teu futur perfecte. La manera com ens han educat i com nosaltres hem
decidit aprendre inconscientment. Durant l'institut he après, entre moltes
coses, que tots volem una feina que ens agradi, que ens aporti temps lliure i suficients
diners per invertir-los en aquest temps lliure. I durant aquest temps m'han
preguntat bastantes vegades la meva preferència entre diners o temps lliure. No
és una pregunta molt intel·ligent ja que normalment, totes les feines tenen els
dos conceptes bastant equilibrats, hi ha excepcions, com en tot a la vida, i
també la intervenció del criteri personal de cadascú. És curiós com de vegades
jo a classe, dintre d'un avorriment espontani i normalment curt, destaco les
habilitats dels meus companys i molts d'ells amics i me'ls imagino en la feina
que per mi farien de manera gairebé perfecta. Alguns d'ells els envejo, amb d'altres
dubto i llavors se'm passa pel cap que som una espècie de competència, no només
entre nosaltres, si no també amb nosaltres mateixos. I és que encara que no
sapiguem què volem ser i a què dedicar-nos intentem no suspendre i fer l'esforç
de millorar cada vegada més, només per si les mosques. L'esforç per a mi és
veure els meus apunts i resums impecables després d'un examen amb una nota que
no m'avergonyeix dir a la família, que és la que més orgullosa està després de
tu, resumint: un treball ben fet. En conec d'altres per a qui l'esforç és ser
millor que el més intel·ligent o la prioritat de fer que algú es senti orgullós
abans que tu pel teu propi treball.
Però a l'hora de destacar les meves
habilitats, un enorme mar de dubtes m'ofega, així que aniré pas a pas. I és que
a 3r d'ESO vaig camí d’escollir per acabar fent el que més m'agradi, imaginant
qui vull ser i vivint el que dins d'una classe mirant per la finestra desitjo
viure, i tinc la sensació que serà un llarg camí ple d’obstacles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada