diumenge, 2 de juny de 2019

SEGON PREMI PROSA 1r CICLE

AUTORA: JÚLIA RIVAS






La Marina era una nena normal i molt feliç encara que no tenia gaires amics.
Tot va començar quan un dia a l’escola la van acusar de robar de l’escriptori del director la recaptació de les colònies d’aquell any, que estaven en el calaix de l’escriptori. Ella no ho va fer, però ningú la creia i es va sentir molt sola. Ella ho va negar tot perquè no volia els diners per res. Tot i així la van expulsar i es va quedar sense amigues. Després d’això es va refugiar en les coses que li agradaven, els còmics de superherois. Els còmics que ella llegia eren tots de superherois bons que lluitaven contra el mal. Ella pensava que si algun dia es convertia en superheroïna es venjaria de tota aquella gent que no l’havia cregut.
Un dia la Marina es va quedar fins tard llegint còmics. A les vuit del vespre es va recordar que tenia deures i va pensar:
-Desitjaria que ara s’aturés el temps per així poder acabar els deures a temps.
Tot just ella va acabar de dir aquestes paraules, el rellotge es va aturar de cop, va mirar les piles i n’hi va posar unes de noves però encara no funcionava.
-Pare, el rellotge no funciona!
Ningú li va contestar. Va anar a buscar el seu pare. Estava d’esquenes i la Marina li va dir:
-Pare, que no em sents? El rellotge s’ha espatllat, no funciona.
El pare no va contestar. La Marina es va apropar més i va veure que estava immòbil com una estàtua. Es va espantar, va mirar al seu voltant i res no es movia. Només es podia moure ella.
-Que tot torni a la normalitat, sisplau!
De sobte tot es va tornar a moure.
L’endemà va anar a classe pensant en el que havia passat la nit anterior.
“Si ahir vaig poder aturar el temps, puc tornar enrere i esbrinar qui va robar els diners de les colònies”. Va pensar la Marina.
Ho va intentar i va funcionar. Va mirar el calendari de l’aula i era el matí del mes anterior, el dia que la van acusar. Portava una càmera i la va col·locar al despatx del Director de l’escola.
L’endemà, quan va tornar a l’escola, va passar pel despatx de direcció a recollir la càmera i la seva sorpresa va ser molt gran quan va poder veure la gravació. En ella sortia el director agafant del calaix els diners de les recaptacions de les colònies.



La Marina va agafar la càmera i va anar a presentar una denúncia a la policia. Tot el que havia passat va quedar com un mal son. Va aprofitar aquestes noves qualitats que havia descobert que tenia per fer el bé i ajudar els altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada