dimarts, 31 de maig del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

Continuem la publicació dels treballs premiats en el certamen d'enguany. Ara és el torn de la Marta Rodríguez, segon premi de poesia de 3r i 4t d'ESO. 


Paraules nues

És un goig tornar-te a veure...
però ara besa'm el coll,
amb els teus llavis
vermells com la rosa.
Acaricia’m la pell,
amb les teves mans
ardents com el desig.
Només vull gaudir
de l'últim anhel d’aquesta nit.

Quan és de dia
i ens observa la lluna
i l’aire és de vidre,
som emocions sentides
i som pensaments agitats.
Sentiments i capricis,
paraules nues que s’escapen
com sospirs al vent.
Només vull gaudir
de l’últim anhel d'aquesta nit.

L’inefable sensació
com l’acabament d’un llibre,
que provoca el deliri final.
L’esgarrifança que em fas sentir
quan m’encises,
quan em fas perdre el seny
i la bogeria se’ns apodera.
I així doncs,
només vull gaudir
de l’últim anhel d'aquesta nit.

Marta Rodríguez (4t B)

dimecres, 25 de maig del 2016

FEM MEMÒRIA PER CONSTRUIR UN FUTUR MILLOR

Els alumnes de 4t d'ESO, guiats per la professora Àngels Parés, han participat un any més en el projecte de memòria històrica de la nostra ciutat relatiu als camps de concentració i extermini nazis de la Segona Guerra Mundial. Amb aquesta revista dels alumnes de 4t D ens endinsarem en les relacions entre literatura i història. Enhorabona, alumnes de 4t, pel vostre treball: apreneu i, el que és més important encara, contribuïu a la sensibilització de tothom perquè fets com aquells no es repeteixin mai més.  
Document




dilluns, 16 de maig del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016



I passem a la categoria de 3r i 4t d'ESO, amb un preciós primer premi de poesia que ens fa pensar sobre la nostra manera de viure el temps, de viure la vida. Enhorabona, Aina! 

Viu a temps
 
Tic-tac ressona, tic-tac se sent
recorrent vides, marcant el temps.
Passa ràpid i lent i constant
i fort i fluix i fent-se escoltar.
I tu aquí, esclau dels dies, 
dins d’un bucle interminable
fet de monotonia i rutina
repetint-lo un cop i un altre.
Sents el desig de poder volar,
escapar-te del que coneixes,
córrer fins a sentir-te esgotat
i descansar a l’ombra d’un freixe.
Tic-tac continu, tic-tac pautat
des de fa segles mai ha parat.
Tu vols créixer sense cap norma
que condicioni el que ets ara,
segurament ja arribi l’hora
de canviar tot l’espectacle.
Deixa enrere el que veus sempre
tot el que creies que era viure,
amaga el plor sota les pedres,
deixa lliure el teu somriure.
Tic-tac avui, tic-tac demà, tic-tac sempre
el temps no s'aturarà per tu, germà,
així que això és tot el que hauràs d'aprendre:
«viu el dia com si no hi hagués demà».
Salta, escolta, respira, escriu,
crida, aprèn, vola, somia, VIU.

Aina Ábalo (3r ESO)

dilluns, 9 de maig del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

Tal com vam anunciar la setmana passada, publiquem ara el relat sencer de la Nerea Tarrida, primer premi de prosa, ex aequo o compartit amb el treball de la Marina Cunillera, que és l'entrada anterior. Es titula Llenç en negre.



LLENÇ EN NEGRE

Les teves dents, cada cop que escridassaves la mare, eren negres, pèssimes, avares.
Encara recordo bells passats on tu, la meva germana petita, treies tota la força davant d’un llenç en blanc. Hi veia vida, felicitat, harmonia, t’hi veia a tu. Em queia la barbeta de posar davant del teu art, perquè tenies un talent. Volia deixar de costat el meu perfil i admirar el teu poder.
Dimities davant de la rutina, feies que cada goteta de pluja abatuda fos un raig transparent en el nostre petit món.
Als teus onze anys de vida, la mare i el pare et van regalar unes pintures fora del nostre abast, però van voler llimar el teu talent quedant-se ells sense regals la nit de Nadal. Jo vaig fer igual. Vas dibuixar grans quadres. Molts d’ells els vas vendre per poder ser ambiciosa, d’altres els vas guanyar en petits concursos del poble. Cada dia et feies gran, madura i més serena. Em sento orgullosa de tu, del teu esperit, de la teva ànima que belluga mar, terra i cel. Perdó, m’hi sentia.
La pubertat va agredir ferotgement dins teu, però confiava en tu, en la teva força de voluntat, en la promesa que ens vam fer sota els llençols, sí, aquella que mai et rendiries, però a mesura que et tancaves dins l’habitació, que escridassaves la mare, l’esperança va anar expirant.
Setmanes sense veure’t, jo, acompanyada de la soledat. Vam anar creixent per separat, pastissos que mai vas bufar. Tot el costum es va encallar en els plors de la mare en veure’t decreixent.
“Se’n sortirà”, li recordava a l’orella mentre dormíem juntes, amb la galivança de veure com s’obria la porta, poder veure aquell somriure radiant i tornar-te a tenir dins dels nostres braços. Però no, jo vaig madurar, i vaig abandonar aquella casa inestable per poder guanyar en la vida, intentant enfrontar-me a tu, però mai ho vaig aconseguir. Enfrontar-me a la meva germana petita? La flor que cada dia perdia un valuós pètal, la dolça nina blanca i transparent que, a mesura que pujava s’encongia. Cada centímetre de pell delicada es convertia en un forat negre. Eres la meva germana petita…
“Mare, com està?” Trucava cada dia a casa. “No ho sé, no l’he vist”, gemegava aguantant els plors que li vas provocar. Pensava que podries tornar a ser feliç, però crec que aquesta paraula ja s’ha esbandit del teu vocabulari. Creia en tu, pensava que potser, si et tornava a ofrenar les pintures que et van regalar els pares, que si te les tornés a regalar… No, les tornaries a vendre per droga i tabac, el capità de la teva vida. Vull tornar a posar davant teu, reclamar cada contacte amb tu, cada respiració mútua. Vull el teu somriure, però no el d’ara, tacat pel tabac i l’empobriment, sinó aquell que em feies cada matí que nevava al poble, quan et mullaves el llavi superior gràcies al pare que t’obsequiava amb un gelat de xocolata, melosa xocolata.
Vaig ser jo qui et va endinsar en aquest món de porqueries, vaig poder convèncer el pare i la mare que et deixessin anar a la teva festa, la teva primera celebració, el teu primer tast de tabac, alcohol i bogeria. Ho sé, t’havia d’haver frenat els peus, però només era un, ballen pel meu cap els mots, només era un… Actualment són centenars, festa rere festa, cigarret rere copa. Faig memòria encara, quan ens vèiem al supermercat, una simple salutació, el meu cistell ple de menjar, làctics i tres-cents grams de pernil. La teva bossa de plàstic, fins dalt de paquets de tabac, tres ampolles de whisky, quatre de vodka i dues de rom. T’havia d’haver preguntat encara que fos pel temps, l’únic tema que es podia tocar en la teva situació…
Ara mateix penso que sí, que sí que pots tornar a ser feliç, que tens oportunitat de volar, lluny d’aquí, viatjar pel món, conèixer França i fer la volta a l’univers i deixar que la teva ànima fugi d’aquest maleït món que va destrossar el teu llenç blanc en un de negre.
Em veig aquí, de negre, envoltada de l’única família que vas tenir i que vas apartar, ara al cim de la muntanya deixant lliure l’únic que queda de tu, les teves cendres.
Torna’m a dir que et faci de musa.

Nerea Tarrida (2n ESO)

dijous, 5 de maig del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

Avui continuem la publicació de treballs premiats enguany amb la prosa de primer cicle d'ESO. El premi va ser compartit ex-aequo per la Marina Cunillera, de la qual publiquem avui el seu relat sencer, i per la Nerea Tarrida, el treball de la qual sortirà la setmana que ve. Segur que més d'una se sentirà en la pell de la protagonista d'aquests records que teniu tot seguit.

TANCO ELS ULLS I RECORDO




M’agrada quan a la nit, abans d’anar a dormir, tanco els ulls i aprofito per recordar tot el que he fet durant el dia.
La cara d’adormida davant del mirall i pensar: “cal anar a l’insti? I si em faig la malalta?” Però al final arribes a la conclusió que t’avorrires si et quedessis a casa. El següent que recordes és l’ensurt que t’emportes quan la teva amiga pica al timbre de casa teva perquè baixis i facis el camí cap a l’institut amb ella. Recordes les converses que heu tingut durant el trajecte, les més absurdes i surrealistes que algú es pugui imaginar. Arribes a classe i el noi pel qual sospires, et diu que després heu de parlar i et passes tota la primera hora sense pensar en res, només en ell. Recordes la frase que t’ha dit després de la primera classe de matemàtiques: “Quedem demà per fer el treball.” Tu no respons, només te’l quedes mirant sense fer un sol moviment. “Adéu, guapa”. Intentes recordar el que has fet a la segona hora a ciències socials, tens una lleugera idea de la guerra civil, que és el que han explicat, però no ho tens del tot clar ja que, no només has estat pensant en com decoraràs la casa per demà a la tarda sinó que també  tenies el teu millor amic al teu costat que no para de fer acudits dolents absolutament de tot. A la tercera hora t’ha tocat plàstica i el treball que heu fet avui és el retrat de qualsevol persona de la classe. Recordes el primer esbós de la cara del Nil, el teu estimat, i seguidament el crit de la teva millor amiga dient: “no és...” i, a continuació, la cançoneta de sempre: “love is in the air”. Tens gana i la distracció t’impedeix acabar el dibuix. A l’hora del pati vas amb les teves amigues i del que parleu no és ni mig normal. Recordes la primera mitja hora més divertida del dia, on també has parlat amb en Nil sobre la tarda de demà. En el fons saps que tens sort i que l’estimes molt, però no tens el valor de dir-li res, tot i que en certs moments et declararies. Sona el timbre i has de tornar a classe. Recordes la felicitat quan mires l’horari i veus que et toca català. És la primera hora que has estat atenta tota l’estona. Al principi has estat mirant l’examen de frases fetes i locucions. No t’atreveixes a mirar la nota però quan veus aquell nou i mig recordes aquell somriure de felicitat i orgull. La resta de la classe l’heu passat debatent el tema de l’esclavitud. El Nil i tu opineu igual: “Que en un passat hi hagués esclavitud no vol dir que ara també. No se suposa que estem evolucionant a millor? Perquè en coses com aquestes no ho sembla”. Quan ell et dóna la raó sents unes pessigolles a la panxa que no oblidaràs mai. Quan sona el timbre agafes les coses i vas cap al gimnàs però, abans d’arribar-hi, la teva amiga et diu: “Tia!! L’Albert m’ha demanat per sortir. Si li dic que sí, tu tindràs més conversa amb en Nil, ja que són molt bons amics”. La meva resposta és irònica: “com si només sortissis amb ell per mi.” Us heu posat a riure i al final ha reconegut que a ella li agradava l’Albert una mica. La classe ha sigut la millor, heu passat tota l’estona corrent amunt i avall i us sentiu lliures per un moment. A última hora has anat a música amb les teves amigues i avui, com que tocava ball, l’activitat que fas millor, tothom ha dit que balles genial i que ets una de les millors. Per fi han acabat les classe i has sortit amb la teva millor amiga, l’Albert i el Nil, que t’han acompanyat a casa. Allà us heu fet una abraçada li has concretat  al teu futur amor la casa exacta on ha d’anar demà a la tarda a les cinc en punt. Has pujat i has dinat sola ja que els teus pares estan treballant i els teus germans petits són a escola. Els macarrons amb carn picada i les maduixes t’han sigut de bon profit. Has aprofitat per fer els deures de ciències naturals i castellà per demà. Aleshores el timbre ha tornat a sonar. Un altre cop la teva millor amiga perquè baixis, aquest cop per anar a les pistes d’atletisme a entrenar rugby. De camí heu recollit dues noies més que fan rugby amb vosaltres. Quan arribeu recordes aquell sentiment de felicitat un altre cop, ja que el Nil t’ha saludat amb el seu millor somriure, exactament el mateix que tu li tornes. Us poseu a córrer i com que ara l’Albert i la teva millor amiga estan sortint us deixen una mica de banda, així que tu et poses a parlar amb el teu futur amor, potser ella tenia raó i que sortissin t’ajudaria a estar més amb ell. Després de les quatre voltes n’has hagut de fer cinc més amb gent diferent, ja que no callaves i, a més, parlaves amb gent diferent. A l’arribar a casa acompanyada de la teva millor amiga i en Nil, sopes, et dutxes i vas al llit. Has tingut un dia molt intens. La teva mare t’ha fet un petó al front i tu has tancat els ulls i has recordat...
Somrius i t’adorms.  

Marina Cunillera (2n ESO) 
 

dilluns, 2 de maig del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

Després dels actes de Sant Jordi, que enguany hem celebrat a l'institut la vetlla de la diada, comencem la publicació dels treballs premiats enguany. I comencem amb el premi de poesia de 1r i 2n d'ESO, que va guanyar en Teo Huguet.



EL TEMPS

De què tracta la vida?
Què s’ha de fer per ser normal?
Sí, són preguntes sense resposta,
són respostes que, amb el temps, s’acabaran trobant.

Ho sé, pot semblar molt forasenyat,
però és així, és la realitat,
com m’han dit moltes vegades...
tot s’ha d’aprendre, ningú neix ensenyat.

Qui decideix quan t’has d’enamorar?
Qui et fa veure les amistats en què pots confiar?
És el temps qui t’ho ensenya,
és el temps el més gran dels teus aliats.

El temps decideix com seràs,
com i per què canviaràs,
et farà trobar el teu camí en la vida,
et farà ser qui sempre has desitjat.

El temps et farà veure coses,
coses que des d’un principi no has trobat,
en les persones en qui confies,
en les que sempre estan al teu costat,
et farà descobrir coses,
com ningú ho podrà fer mai.

Potser m’equivoco,
o qui sap, potser no.
Per a mi això del temps és un misteri,
i en això sí que m’has de donar la raó

Teo Huguet (2n ESO)