PREMIS SANT JORDI 2016

Tanquem la publicació dels premis Sant Jordi del curs passat amb el premi de la modalitat d'aula d'acollida. És un premi que ens fa una il·lusió especial, perquè simbolitza la incorporació de nous escriptors i escriptores a la nostra llengua. Com veureu, la imaginació de l'autor ens enriqueix com a lectors. Enhorabona, Gouyang!

EL SOMNI

El nen, que es diu Josep, viu amb el seu pare i la mare i amb el seu germà. Viuen en una casa a la muntanya de l'Índia. El pare i la mare treballen, el seu germà estudia. Ell estudia en un col·legi i sempre va amb cotxe.

Divendres hi va a peu, però aquell dia no podia acompanyar-lo el seu pare, perquè treballava. En Josep va anar al col·legi, però encara feia sol. Caminant i caminant. Després va fer tempesta i molta pluja. Ell no sabia què fer i s'agafava al fanal, i no podia més. En aquell moment al camí no hi havia ningú, però ell seguia avançant per veure si parava la tempesta. Però no parava. Llavors l'Ironman i el Thor es van assabentar que el Josep estava atrapat en una tempesta. Així el Thor i l'Ironman es van posar el seu vestit i se'n van anar a salvar-lo. El van portar al metge i van curar el Josep. Quan es va despertar es veia l'Ironman i van parlar i van riure i va trucar al pare per recollir-lo i déspres es van fer una abraçada i van marxar.

Déspres d'un mes, el Josep va trucar a l'Ironman. Van quedar per parlar i van decidir que l'Ironman fabriqués un vestit per al Josep. Després de dos mesos, el Josep ja té un vestit, i els dos van a anar a salvar gent. Però el Josep, salvant la vida a un noi, es va morir. I es va despertar i va dir:

QUE ERA UN SOMNI !!!

Gouyang Xiang

PREMIS SANT JORDI 2016

Continuem amb el segon premi de la modalitat d'articles d'opinió, en aquest cas amb un text de la Júlia Santamans, que ara ja cursa 2n de Batxillerat.

SANTA JORDINA

Tothom coneix la fantàstica llegenda del gran heroi Sant Jordi que mata un drac per salvar una bellíssima princesa de la qual no se sap ni el nom: amb el seu físic ja n’hi ha prou. Així, el cavaller queda vist com l’únic defensor de la noia, valent, fort i robust, i ella queda vista només com una bonica princesa que necessita el seu príncep blau per poder sobreviure i ser feliç, perquè ella és dèbil i dependent. Que "màgic" resulta tot! Al cap i a la fi és una llegenda, perquè si ens haguéssim d’enamorar del primer noi que ens regala una rosa ja estaríem perdudes, que ingènues seríem!

Però, i si transformem la llegenda? I si la princesa hagués enganyat el drac amb el seu enginy? I si sabés manejar l’espasa com un cavaller de la Taula Rodona? I si rebutgés l’amor del cavaller? Potser el més normal en l’actualitat seria haver acceptat la rosa pel detall i posteriorment comprovar l’interès de l’heroi. Un cop comprovat l’interès s’hauria de guanyar bé el seu amor, que no és una cosa qualsevol que es pugui aconseguir pel fet de donar quatre punxades a un drac.

I si tot fos al revés? La valenta princesa Jordina, una noia intel·ligent i autosuficient que trenca els estereotips de la típica princesa i és capaç d’arribar a un acord amb el drac abans que arribi Sant Jordi, que quan veu els resultats es queda amb un pam de nas. D’aquesta manera el drac també hi surt guanyant. Si a més Sant Jordi s’enamora de la princesa Jordina i la respecta i la cuida com cal, aquesta llegenda no podria tenir un millor final.

Júlia Santamans Hurtado (1r BTX A)