Continuem amb el segon premi de la modalitat d'articles d'opinió, en aquest cas amb un text de la Júlia Santamans, que ara ja cursa 2n de Batxillerat.
SANTA JORDINA
Tothom coneix la fantàstica
llegenda del gran heroi Sant Jordi que mata un drac per salvar una bellíssima
princesa de la qual no se sap ni el nom: amb el seu físic ja n’hi ha prou. Així,
el cavaller queda vist com l’únic defensor de la noia, valent, fort i robust, i
ella queda vista només com una bonica princesa que necessita el seu príncep
blau per poder sobreviure i ser feliç, perquè ella és dèbil i dependent. Que "màgic"
resulta tot! Al cap i a la fi és una llegenda, perquè si ens haguéssim d’enamorar
del primer noi que ens regala una rosa ja estaríem perdudes, que ingènues
seríem!
Però, i si transformem la llegenda? I si la princesa
hagués enganyat el drac amb el seu enginy? I si sabés manejar l’espasa com un
cavaller de la Taula Rodona? I si rebutgés l’amor del cavaller? Potser el més
normal en l’actualitat seria haver acceptat la rosa pel detall i posteriorment
comprovar l’interès de l’heroi. Un cop comprovat l’interès s’hauria de guanyar
bé el seu amor, que no és una cosa qualsevol que es pugui aconseguir pel fet de
donar quatre punxades a un drac.
I si tot fos al revés? La valenta princesa Jordina, una
noia intel·ligent i autosuficient que trenca els estereotips de la típica
princesa i és capaç d’arribar a un acord amb el drac abans que arribi Sant
Jordi, que quan veu els resultats es queda amb un pam de nas. D’aquesta manera
el drac també hi surt guanyant. Si a més Sant Jordi s’enamora de la princesa
Jordina i la respecta i la cuida com cal, aquesta llegenda no podria tenir un
millor final.
Júlia Santamans Hurtado (1r BTX A)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada