UNA ASSIGNATURA PENDENT
Des de fa molt de temps la memòria històrica al nostre
país és un tema que no s’ha acabat de solucionar, els danys que va provocar la
Guerra Civil i posteriorment la dictadura franquista van afectar, i segueixen
afectant, milers de persones que continuen buscant els cossos dels seus
familiars.
En primer lloc, l’any 2007 es va aprovar la Llei de
Memòria Històrica al Congrés dels Diputats mitjançant l’acord entre PSOE,
Esquerra Unida, Partit Nacionalista Basc i el Bloc Nacionalista Gallec, que va
suposar un avanç perquè va reconèixer totes les víctimes de la guerra i del
totalitarisme franquista, però que tenia alguns defectes, com traspassar la
responsabilitat de l’obertura de les fosses comunes on encara hi ha milers de
persones a associacions privades. A més, el text afirmava que la memòria de les
víctimes del franquisme era personal i familiar, de manera que negava que els
delictes comesos pel franquisme fossin contra tota la societat i la humanitat. Però el 2014, l’actual
govern en funcions va derogar la llei, ja que als pressupostos generals de l’Estat
del 2013 va quedar sense dotació pressupostària. Inexplicablement, en un tema
on no hi hauria d’haver cap discussió, trobem que en aquest cas els dos partits
més importants d’aquell moment van portar a terme unes polítiques que no
afavorien les víctimes.
Per altra banda, en un informe de l’ONU s’esmenta
clarament que Espanya mai ha establert una política d’Estat en la matèria, sinó
que, com he dit abans, delega les responsabilitats a les associacions de
víctimes, amb molt menys recursos que el mateix Estat. També critica
l'existència de símbols franquistes pel nostre país, tot i que últimament
alguns governs municipals intentin treure’ls. També es criticava el Valle de los
Caídos, i es deia que difícilment es podria considerar un lloc de reconciliació
on encara hi ha el cos d’un dictador que va assassinar 200.000 persones
aproximadament. Mentre altres països que van patir problemes similars,
com Alemanya amb la barbàrie nazi, van aprovar ràpidament mecanismes per
reparar els danys, al nostre país encara avui en dia seguim amb el mateix
problema.
En la meva humil opinió, no entenc la despreocupació per
aquest tema: parlem d'una de les etapes més fosques de la nostra història, on
milers de persones van morir, on es van prendre totes les llibertats d’una gent
que confiava a fer un país democràtic. Mentrestant segueixen les famílies amb
el dolor de saber que els seus familiars no van poder gaudir la seva vida, però
afegint-hi el problema injustificable de no trobar els cossos. Espero que en el
futur es torni a redactar una llei que corregeixi tots els errors de l’anterior
i així finalment acabar definitivament aquesta assignatura pendent. És per això que tots ens hem d'unir, seguir protestant, ja
que en un país democràtic com el nostre no podem seguint tenint aquest problema
que ha passat de govern en govern. No només es tracta de conèixer plenament el
nostre passat per reparar els danys a les víctimes, sinó que hem de conèixer el
que va passar per no cometre els mateixos errors.
Eric Donate Delgado
1r B Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada