diumenge, 27 de novembre de 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

Encarem la recta final de la publicació dels premis Sant Jordi 2016, amb la modalitat d'articles d'opinió. El primer premi el va guanyar l'Eric Donate, amb un escrit sobre la memòria històrica. Enhorabona, Eric, i endavant amb la reivindicació de justícia per a les víctimes del conflicte que va assotar el nostre país a partir del 1936.


UNA ASSIGNATURA PENDENT

Des de fa molt de temps la memòria històrica al nostre país és un tema que no s’ha acabat de solucionar, els danys que va provocar la Guerra Civil i posteriorment la dictadura franquista van afectar, i segueixen afectant, milers de persones que continuen buscant els cossos dels seus familiars.
En primer lloc, l’any 2007 es va aprovar la Llei de Memòria Històrica al Congrés dels Diputats mitjançant l’acord entre PSOE, Esquerra Unida, Partit Nacionalista Basc i el Bloc Nacionalista Gallec, que va suposar un avanç perquè va reconèixer totes les víctimes de la guerra i del totalitarisme franquista, però que tenia alguns defectes, com traspassar la responsabilitat de l’obertura de les fosses comunes on encara hi ha milers de persones a associacions privades. A més, el text afirmava que la memòria de les víctimes del franquisme era personal i familiar, de manera que negava que els delictes comesos pel franquisme fossin contra tota la societat i la humanitat. Però el 2014, l’actual govern en funcions va derogar la llei, ja que als pressupostos generals de l’Estat del 2013 va quedar sense dotació pressupostària. Inexplicablement, en un tema on no hi hauria d’haver cap discussió, trobem que en aquest cas els dos partits més importants d’aquell moment van portar a terme unes polítiques que no afavorien les víctimes.
Per altra banda, en un informe de l’ONU s’esmenta clarament que Espanya mai ha establert una política d’Estat en la matèria, sinó que, com he dit abans, delega les responsabilitats a les associacions de víctimes, amb molt menys recursos que el mateix Estat. També critica l'existència de símbols franquistes pel nostre país, tot i que últimament alguns governs municipals intentin treure’ls. També es criticava el Valle de los Caídos, i es deia que difícilment es podria considerar un lloc de reconciliació on encara hi ha el cos d’un dictador que va assassinar 200.000 persones aproximadament. Mentre altres països que van patir problemes similars, com Alemanya amb la barbàrie nazi, van aprovar ràpidament mecanismes per reparar els danys, al nostre país encara avui en dia seguim amb el mateix problema.
En la meva humil opinió, no entenc la despreocupació per aquest tema: parlem d'una de les etapes més fosques de la nostra història, on milers de persones van morir, on es van prendre totes les llibertats d’una gent que confiava a fer un país democràtic. Mentrestant segueixen les famílies amb el dolor de saber que els seus familiars no van poder gaudir la seva vida, però afegint-hi el problema injustificable de no trobar els cossos. Espero que en el futur es torni a redactar una llei que corregeixi tots els errors de l’anterior i així finalment acabar definitivament aquesta assignatura pendent. És per això que tots ens hem d'unir, seguir protestant, ja que en un país democràtic com el nostre no podem seguint tenint aquest problema que ha passat de govern en govern. No només es tracta de conèixer plenament el nostre passat per reparar els danys a les víctimes, sinó que hem de conèixer el que va passar per no cometre els mateixos errors.

Eric Donate Delgado
1r B Batxillerat
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada