diumenge, 27 de març del 2016

PREMIS SANT JORDI 2015

Aquesta setmana publiquem el segon premi d'article d'opinió de l'edició de l'any passat, 2015. TAMBÉ TROBAREU, PENJADES A LES AULES I ALS PASSADISSOS, LES BASES DELS PREMIS SANT JORDI 2016. Participeu-hi! És un record emocionant que tindreu del vostre pas per l'institut Manuel de Cabanyes.

LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES

Quina influència tenen les noves tecnologies en la societat actual? A simple vista, ja podem veure que han influït molt, sobretot en els joves i en els nens. Des de ben petits hem crescut envoltats d'aparells electrònics: primer la televisió, després l'ordinador i, ara, el mòbil. Realment són una molt bona font d'informació i uns mitjans excel·lents per comunicar-nos. Però, tot i així, hem de permetre que els nens, des de tan petits, visquin envoltats d'un món tecnològic que amb prou feines comprenen?
Personalment penso que els nens, a causa de les noves tecnologies, ja no es diverteixen de la mateixa manera que abans. Quan juguen entre ells allunyats de qualsevol aparell potser sí, però moltes vegades només es dediquen a estar amb les màquines o enganxats hores i hores davant la televisió. A més a més, a causa d'Internet i sobretot per la televisió, els nens reben molta informació de cop i molt aviat. Des de ben petits ja estan informats de tot. Perden la infància i la innocència de seguida a causa de les noves tecnologies.
Pel que fa als adolescents i als joves, cada cop a una edat més prematura ja tenen telèfon mòbil, amb la qual cosa es distreuen les vint-i-quatre hores del dia. Per què han de sortir i quedar amb els seus amics, si poden parlar amb ells a través del mòbil des de casa? O, si surten, no hem vist moltes vegades grups d'amics asseguts en un bar, cadascun amb el seu telèfon?
Per tant, potser hauríem de plantejar-nos-ho i parar-nos a pensar si les noves tecnologies són tan bones i tan excessivament necessàries com ens les venen. Des del meu punt de vista, opino que, amb una mesura determinada, són molt útils. Però tampoc hem de permetre que els nens creixin des de tan petits envoltats de tanta informació ni de tanta tecnologia, sinó que hem d'intentar que es diverteixin i juguin en companyia d'amics de veritat. De la mateixa manera que els joves no han de quedar-se a casa amb el mòbil quan poden sortir i relacionar-se. Perquè, com moltes vegades es diu, és millor gaudir d'una persona en tres dimensions, i no d'una pantalla en dues.

Aroa Tort López (4t C)
 

dimarts, 15 de març del 2016

PREMIS SANT JORDI 2015

Continuem publicant els premis Sant Jordi del curs passat. Llegiu el segon premi de poesia de 1r i 2n d'ESO. Per cert, aviat es publicaran les bases per als premis d'enguany!

LA FOSCOR DE LA MENT

Jo no sóc com la resta
sóc aquell que no encaixa enlloc,
tothom aquí em detesta
per això m'amago dins un clot.

Podria ser com els altres
algú amb una gran vida social,
però estic millor amb les rates
que no et molesten ni et fan mal.

Tot i la meva discreció
em vénen a visitar,
i jo tot ple d'excitació
el pas no els puc negar.

Vénen persones amb grans somriures
dient que volen ajudar-me,
jo els ajudo a ells a ser lliures
apagant-los la llum fins acabar saciant-me.

Un líquid vermell i fluid
em taca mans, braços i cames,
mentre que al meu gran amic
la vida se li apaga com les flames.

Una rutina que es repeteix
la meva set no s'acaba,
un cruel desig em consumeix
i impaciència mai faltava.

Creieu que sabeu qui sóc
però la ignorància encega
vosaltres em coneixeu poc
i el meu saber batega.

Sóc més a prop del que penseu
en un raconet concretament,
ja sé que no us ho imagineu
però jo soc dins la vostra ment.

Cap ésser em pot eliminar
estic arraconat dins la foscor,
la naturalesa humana em va crear
per consumir les persones en l'amargor.

Potser ara no em veieu
potser tampoc em sentiu,
però si no vigileu
el costat fosc tornarà a ser viu.
 
Aina Ábalo Franch
 

dilluns, 7 de març del 2016

PREMIS SANT JORDI 2015



 
Publiquem aquesta setmana el primer premi de poesia de 3r i 4t d'ESO.


PARAULES VOLADORES

Encara recordo sota els meus llençols
la teva presència en la meva vida,
l'alegria il·luminada a mil colors,
el blanc rostre com groga pell de gallina.

Van ser uns anys molt complets,
tot es notava en mirar-me,
somriures plens com llampecs,
espurnes per l'aire en besar-te.

Potser vaig ser un pèl ingènua,
em cegaven les teves paraules
i els teus extraordinaris actes
que pareixien ser un miracle.

I és que no era habitual en tu tal cosa,
rebre aquell amor tan ple, tan passional,
car ja t'avorria la monotonia
i estimar-me se't feia poc habitual.

La sort va arribar a la seva fi,
els meus ulls es van obrir com grans plats,
adéu, fins mai, tu et quedes sol aquí,
ja han acabat els teus jocs d'arlequí.

Jo, torturada per les teves paraules,
tu ja n’has enxampat ben aviat una altra,
que no val la pena gratar-me les banyes
si les paraules voladores són aire.

I no són més que això, paraules voladores,
paraules voladores arrossegades
pel vent i que acabaran en un no res,
i és que sempre s'obliden els mals moments.

Vull recuperar el temps perdut,
guardant la ràbia, el rancor, l'orgull,
perquè si alguna cosa he après
ha estat a valorar-me molt més.

Ja no temo el teu bell rostre,
et recordo amb molt de gust,
les paraules voladores
han marxat per un embut.

Si algun dia d'aquests tu em trobessis
t'enlluernaria de felicitat,
i si per casualitat te'n penedissis,
recorda que tu em vas deixar escapar.

Júlia Santamans Hurtado (4t A ESO)