Publiquem aquesta setmana el primer premi de poesia de 3r i 4t d'ESO.
PARAULES
VOLADORES
Encara recordo sota els meus llençols
la teva presència en la meva vida,
l'alegria il·luminada a mil colors,
el blanc rostre com groga pell de gallina.
Van ser uns anys molt complets,
tot es notava en mirar-me,
somriures plens com llampecs,
espurnes per l'aire en besar-te.
Potser vaig ser un pèl ingènua,
em cegaven les teves paraules
i els teus extraordinaris actes
que pareixien ser un miracle.
I és que no era habitual en tu tal cosa,
rebre aquell amor tan ple, tan passional,
car ja t'avorria la monotonia
i estimar-me se't feia poc habitual.
La sort va arribar a la seva fi,
els meus ulls es van obrir com grans plats,
adéu, fins mai, tu et quedes sol aquí,
ja han acabat els teus jocs d'arlequí.
Jo, torturada per les teves paraules,
tu ja n’has enxampat ben aviat una altra,
que no val la pena gratar-me les banyes
si les paraules voladores són aire.
I no són més que això, paraules voladores,
paraules voladores arrossegades
pel vent i que acabaran en un no res,
i és que sempre s'obliden els mals moments.
Vull recuperar el temps perdut,
guardant la ràbia, el rancor, l'orgull,
perquè si alguna cosa he après
ha estat a valorar-me molt més.
Ja no temo el teu bell rostre,
et recordo amb molt de gust,
les paraules voladores
han marxat per un embut.
Si algun dia d'aquests tu em trobessis
t'enlluernaria de felicitat,
i si per casualitat te'n penedissis,
recorda que tu em vas deixar escapar.
Júlia Santamans Hurtado (4t A ESO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada