TEXTURES

SEGON PREMI POESIA BATXILLERAT

AUTOR: ORIOL PÉREZ

Versos d’amagatotis sota un pupitre

Sospito que suposes

que els versos parlaran de tu,

perquè, per a mi, la poesia

és una gàbia oberta

d’on no puc escapar.

Rebotaven lliçons apreses

esperant el lloc oportú.

Veient que la boca s’obria

i la mà m’estava desperta,

no les vaig poder oblidar.

En una gran espiral d’històries

que m’he cregut i m’han fet creure

em sento atrapat

i em vull despullar memòries

i un tros de dignitat.

La goma se’m va fent petita

però no el puc pas esborrar.

No aconsegueixo treure

aquest passat que no m’estima

però que jo m’intento estimar.

Estic cansat que em comparin,

sigui per bé o per mal,

perquè entre sinècdoque i far

perdo el nord i la barca

i tothom rep un cop de pal.

Suposo que sospites

que no he acabat parlant de tu

perquè, per a mi, la poesia

deixa una bona marca

i és un tren que porta ben lluny.

Cinc minuts i tornem a casa

i així, demà, recomençar,

tot i que la nostra química

no es pot

estudiar.