diumenge, 5 de març de 2017

Del màster de formació de professorat

Fixeu-vos en allò que els alumnes de 2n de Batxillerat (grup C) van aconsellar a la nostra ex alumna, i ara aprenenta de professora, Neus Llorens. Són idees interessants perquè venen d'algú que coneix la realitat de les aules.


La tasca d’un professor és molt més complicada del que algunes persones creuen. No només ensenyen la seva matèria, sinó que també són, per a molts alumnes, models a seguir. Penso que, avui dia, el treball d’un mestre està poc valorat ja que, sens dubte, la seva feina és molt important. Gràcies a ells la societat avança.

Probablement, hi ha controvèrsia sobre quines qualitats es requereixen per ser un bon professor. Alguns prioritzaran el caràcter, d’altres la manera d’ensenyar però, en realitat, és la suma de les dues, personalitat i forma d’explicar.
Pel que fa al caràcter, un mestre ha de ser amable i amigable fins a un cert punt. A ningú li agrada algú que no mostra interès per establir una relació amb els seus alumnes. Un professor, fora de l’àmbit de la classe, ha de ser algú a qui, si es necessita ajuda, es tingui la suficient confiança per poder explicar-li un problema. Tampoc cal que alumne i pedagog siguin amics. És a dir, cal mantenir certa distància i saber el rol de cadascú. A més, si el professor o professora és una persona apassionada per la seva feina, per ensenyar, la majoria de les vegades aquesta passió es transmetrà als alumnes, que s’entusiasmaran per aprendre. Una altra cosa important és saber arribar a tots i cadascun dels alumnes. No importa quanta gent hi hagi a classe, s’ha de saber captar l’atenció de tothom. Per acabar, ha de saber transmetre allò que vol dir i no mostrar desinterès per les preguntes que els alumnes fan. El respecte per part d’ambdues bandes és essencial.

Per altra banda, pel que fa a la manera d’ensenyar, jo crec que el professor ha de saber sobre el seu àmbit però, sobretot, ha de saber explicar bé. Una persona pot ser un geni en una matèria però si no la sap explanar, els alumnes no l’entendran i, per tant, tampoc l’aprendran. Tampoc no agrada que es donin lliçons només llegint del llibre, perquè no mostra els veritables coneixements de la persona. Això provoca una pèrdua d’interès per part de l’alumnat que interpreta aquesta activitat com una falta d’organització i entusiasme per ensenyar. També és important el dinamisme en les classes. Per a mi, ensenyar és semblant a estar damunt d’un escenari. Un professor, a l’igual que un actor, ha de saber gesticular, tenir confiança i actuar de tal manera que les explicacions no només es captin a través de l’oïda sinó també a través de la vista.

A l’hora d’ensenyar, cal tenir present també que no és el mateix ser un professor de l’ESO que un de batxillerat. Penso que un cop s’arriba a batxillerat es prioritza, òbviament, el temari davant del voler que tothom aprengui el màxim possible. Amb això vull dir que no es pot atendre tots els dubtes ni prestar massa temps a un tema concret . Això perjudica alguns alumnes. El mateix passaria si fos al contrari, ja que si el professor s’aturés cada cop que algú ho demanés, aquells qui ho entenen més ràpidament acabarien el curs sense haver finalitzat totes les unitats. Per aquest motiu, un professor ha de saber organitzar-se de tal manera que no hi hagi molta diferència de coneixements entre els alumnes. Encara que sembli contradictori, també cal que el professor tingui en compte les mancances de cada alumne i saber adaptar-se a les diferents classes.


No crec que existeixi una fórmula per ser un bon professor perquè, en realitat, tot és molt relatiu i depèn de molts factors, sobretot depèn dels alumnes. Tanmateix, el que crec que és imprescindible per ser mestre és saber transmetre la il·lusió per aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada