RESSENYA SOBRE L'OBRA DE TEATRE DE «LA PLAÇA DEL DIAMANT»

Durant aquesta temporada, la companyia de teatre Mea Culpa està representant arreu de Catalunya una adaptació teatral que han elaborat sobre «La plaça del diamant», una de les obres més destacades de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. El dia 23 de gener, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, juntament amb els estudiants del mateix curs de l'IES Alexandre Galí de Les Roquetes, acompanyats del seu professorat de català, vam assistir a aquesta representació al Teatre Círcol Catòlic.

L'obra, com la mateixa companyia explica, està pensada per als alumnes d'aquest curs, ja que tenim com a lectura prescriptiva per a la Selectivitat aquesta novel·la, per tal que l'apreciem, l'analitzem i la comprenguem. A l'hora d'adaptar-la, com en qualsevol adaptació, han hagut de seleccionar algunes escenes de l'obra que creguessin més significatives, així com alguns personatges concrets, ja que el repartiment constava únicament de tres actors.

Els personatges escollits han estat, lògicament, la protagonista, la senyora Natàlia/Colometa, representada per dues actrius, la que feia de la Natàlia jove (la que seria la Colometa) i la de gran, per tal de mostrar de manera més accentuada el canvi que experimenta la Colometa; en Quimet, el xicot i després marit de la Natàlia; la senyora Enriqueta, la vella castanyera amiga de la Natàlia, que l'ajuda amb els nens, i que en l'obra de teatre, a més de fer-nos riure amb les seves xafarderies i la seva manera de parlar, fa importants aportacions explicant com avança l'argument de la història; l'adroguer, que es convertirà en el segon marit de la Natàlia, i que simbolitza la tranquil·litat i estabilitat, exactament el contrari que en Quimet; i altres personatges amb poca importància, com els milicians o la vedet, qui també aporta humor a l'obra, però tots representats pels mateixos actors.

Amb aquests personatges, la companyia ha aconseguit representar amb fidelitat la novel·la, amb agilitat i amb escenes gracioses per tal que no se'ns fes avorrit i pesat, però també amb serietat, simbolisme i reflexions, com marca l'obra i qualsevol obra de Rodoreda, sempre plenes de símbols i de reflexions dels personatges, com per exemple en l'escena en la qual es fa el canvi entre la Colometa i la senyora Natàlia, que simbolitza el propi canvi que experimenta la protagonista.

Tanmateix, personalment he trobat molt a faltar el personatge d'en Mateu, l'amic d'en Quimet que els ajuda a muntar el pis i tot el tema dels coloms, juntament amb en Cintet, però que en comparació amb aquests dos personatges, tan accelerats i sempre de bòlit, amb mil idees al cap (sobretot en Quimet), sembla més calmat, i molt més sensible, ja que li diu a la Natàlia que l'aprecia molt i fins i tot hi ha una escena en la qual plora davant seu (sembla una escena de caràcter amorós, però no s'arriba a saber mai si ambdós sentien alguna cosa). Els actors de la companyia, al final de l'obra, quan van obrir un torn de preguntes per a nosaltres, entre altres coses que vam poder debatre, van explicar que a ells també els hagués agradat representar en Mateu, però que pel tema del repartiment no va ser possible.

També, un altre tema interessant que vam parlar amb els actors en el torn de preguntes va ser el fet que no representessin el crit alliberador que fa la Natàlia quasi al final de la novel·la i que simbolitza molt acuradament el canvi que ha experimentat al llarg de la seva vida, el moment final en el qual diu prou a la seva vida anterior.

Amb tot, des del meu punt de vista l'obra està molt ben representada, dins de les seves possibilitats, ja que també cal tenir en compte que per l'espai del teatre tampoc eren possibles molts decorats, etc. Tot i així, malgrat que valia la pena, penso que ha sigut un error anar a veure l'obra de teatre abans que la majoria dels alumnes hagin començat el llibre, perquè aleshores potser alguns no se'l llegiran i, llavors, a més de perdre's una gran obra d'una gran escriptora, els faltarà informació sobre la novel·la. I és que, malgrat que la representació teatral sigui molt acurada, en tota adaptació sempre hi falten aspectes, i aspectes importants, com per exemple en aquesta obra el tema del Mateu, que poden portar als alumnes que no es llegeixin la novel·la a equivocar-se en els exàmens de l'institut o en la mateixa prova de Selectivitat.

                                                   (Aroa Tort, 2n Batxillerat D)

Com a professorat organitzador, prenem nota de la crítica sobre el calendari de cara al curs vinent.