dissabte, 3 de febrer de 2018

CRÒNICA D'UNA ANADA AL TEATRE: LA PLAÇA DEL DIAMANT

Eren dos quarts d’una quan vam emprendre el camí cap al teatre. La representació va començar a la una, de la mà d’una companyia teatral, Mea culpa, formada per només tres actors. Tot i això, van ser capaços d’interpretar tots els personatges pertinents, fet que demostra el seu nivell. De fet, van incorporar les dues versions de la protagonista, com a Natàlia i com a Colometa, per insistir en la seva evolució.
L’obertura de l’obra es va fer amb un vol de coloms, visible a una pantalla electrònica situada al darrer pla. Els coloms són, al llibre, símbol de problemes: entren progressivament en la llar de la noia per fer-la fora dels seus dominis.
A continuació, es va seguir el fil de la història. El masclisme i la dominació d’en Quimet es van descriure a la perfecció gràcies a la repetició amb ecos de certes expressions com ara “Pobra Maria!”, “Tu no en saps”, “T’ha d’agradar”. Aquest fet va posar èmfasi en la personalitat d’en Quimet i conseqüentment va facilitar la comprensió de l’obra a l’espectador.
Un altre punt molt positiu de l’actuació, que la va fer amena, va ser la cançó de cabaret que van cantar, en la qual predominava la paraula “vaselina”. Paral·lelament, els actors van baixar de l’escenari i van jugar amb la vergonya d’algunes persones. Aquest moment es va traduir en una pausa que va connectar el públic amb l’obra de manera intel·ligent.
En acabar la representació, els actors ens van explicar com havien fet l’adaptació de l’obra i posteriorment la possibilitat de fer preguntes va ser oferta. Malauradament, no molts ens vam atrevir a interrogar als intèrprets.


                                            (Javier Romera, 2n A Batxillerat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada