La Mar González Català va escriure aquest text l'any passat, amb el professor Bernat Guarné. Passat l'estiu i gairebé el primer trimestre, us proposem l'endevinalla. Podeu enviat la resposta com a comentari a aquest article del blog Textures
Una sala diminuta cau com una gota i apareix
darrere els barrots. No tinc ni idea d’on ha vingut. Dins de la saleta, hi ha
persones juntament amb un home vestit amb l’uniforme de l’hotel. Aquest fa
lliscar els barrots de la gàbia cap a una banda i la gent surt. Faig uns quants passos cap endavant
sense saber gaire bé què he de fer. Algú m’empeny des de
darrere. Entro a la cambreta, petita com una caixa. L’home de l’uniforme fa
lliscar la porta per tancar-la. En realitat en són dues: una tanca dins l’altra
de manera que una queda dins, l’altra fora. M’aferro a una barra que sobresurt
a la paret, em poso a l’esquerra. Amb un moviment brusc que fa que gairebé
caigui, la gabieta salta cap amunt fent pressió des de la part inferior dels
seus peus. La caixa fa clics i clacs, trontolla lleugerament mentre es belluga
la paret de davant meu que puc veure a través de la porta d’aquella mena de
gàbia. Sembla com si anés cap avall però noto que va cap amunt. “Estic volant”,
penso.
Mar González Català (2n ESO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada