dilluns, 3 d’octubre del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

El primer premi de poesia va ser guanyat per l'Eloïsa Pérez Bennetts, de 2n de Batxillerat, amb un poema narratiu de clar contingut reivindicatiu de les dones com a persones. Per això l'il·lustrem amb aquest eslògan de l'Angela Davis. Enhorabona, Eloïsa!



Guerrera

En un món on tots i totes fóssim iguals,
les nenes també somiarien a ser guerreres.
Adéu al món dels prínceps a l’auxili de les princeses,
els nous contes no necessiten salvadors per ser narrats.

La bella damisel·la
que està a la torre més alta
d’un castell de conte de fades
ja té ganes d’escapar.

S’ha cansat d’estar reclosa
però ella ho té molt clar:
a ningú no necessita
que la vagi a alliberar.

Amb els seus braços ben forts
i una ment determinada,
la donzella valerosa
inicia la baixada.

Sota seu hi ha un precipici,
però combat la seva por,
fort s’arrapa a les parets
del que era sa presó.

I la seva sang bombeja
un anhel de llibertat,
ella sap que cap obstacle
li impedeix seguir endavant.

I finalment, ella fa
l’últim pas del seu descens.
Al mateix temps que el cel travessen
Els últims raigs del firmament.

Així, per càlides cintes
de sol fou sa pell besada
i sobre ones de brisa
el seu cabell planejava.

S’erigí una nova guerrera
amb un aire triomfant
sense rastre, ni falta feia,
de cap cavaller galant.
Al veure’s per fi lliure,
la noia proclamà
pensant en els covards
que la van encarcerar:

Mon ànima no té amo
ni el meu cos no té senyor,
les cadenes he trencat,
ja no és esclau el meu cor.

Va caure la nit,
va erigir-se un nou firmament,
i ella besà amb els ulls la Lluna,
suau, dolçament...
sense presses ni por
que des de les ombres
l’assetgés el Llop.

Perquè, aquí,
l’únic animal salvatge
era el seu propi esperit
i la més penetrant arma
era la seva mirada.
Travessà una espinosa barrera
per arribar a un boscatge frondós
on tenir una vida plena,
on la força no fes por.
On no s’esperés d’ella ser dèbil
ni una dama demanant socors.

Del seu vestit les mànigues,
entre punxes, s’estriparen
però en aquest indret la muda
que portés ja no importava.

Reeixí a endinsar-se al bosc,
completament decidida,
sabent que era ella mateixa
la seva pròpia heroïna.

Eloisa Pérez Bennetts (2n BTX A)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada