dimarts, 26 de juny de 2018


PRIMER PREMI CRÒNICA DE VIATGE 

AUTORA: YAIZA BRAVO 


INTERCANVI A FRANÇA DE 1r DE BATXILLERAT

Blois, finals de març del 2018



                                                                                            (El castell de Chambord)


El segon trimestre estava sent força dur i crec que tots necessitàvem una petita pausa per poder agafar una mica d’aire per respirar. Recordo que la majoria dels meus companys no estaven gaire il·lusionats quan els preguntava si tenien ganes de marxar a França, però jo sí que en tenia. Volia veure la meva corresponent francesa, ja que vam tenir molt bona relació quan va venir ella al mes de desembre, tot i que tampoc esperava res al·lucinant d’aquest intercanvi.
Han sigut nou dies molt complerts que han passat volant, cada un d’ells amb moltes anècdotes per explicar. Hem visitat molts castells per Blois i pels voltants, esglésies, l’ajuntament del poble, algun museu, pobles súper bonics amb els carrers molt nets i cuidats, veritables boulangeries i boutiques... El sistema educatiu d’allà és bastant diferent al d’aquí i el pitjor són els horaris. Fins les sis de la tarda tenien classe els francesos! I l’institut era immens, tenia fins i tot el seu propi bosc, sala de descans pels alumnes que no tenien classe, una cantina enorme, internat, etc.
Quasi sempre a les activitats i les visites que fèiem durant el matí anàvem només els alumnes catalans, ja que els francesos estaven a classe i ens venien a recollir quan acabàvem la jornada. Vam trobar a faltar una mica estar francesos i catalans junts perquè quan van venir ells aquí, passàvem pràcticament totes les tardes junts. Crec que els únics dos moments que vam estar tots va ser al làser game i al berenar-sopar de l’últim dia amb els pares francesos. També és a causa de les grans distàncies que hi ha, cosa que et treu una mica de llibertat i fa que hagis de dependre del cotxe.
Parlant de cotxes... la meva francesa, si es pot dir així, conduïa. Clar, jo era conscient de que allà els joves poden conduir a partir dels setze, però quan em va dir de sobte un dia que anava a conduir ella, se’m va canviar completament la cara. Al principi, em pensava que era una broma, però quan es va posar el cinturó al seient del conductor ja ho vaig deixar de pensar. És una de les coses que em va xocar més, la veritat.
No recordava que França era tant verda, crec que el paisatge és el que més m’ha agradat d’allà, a part de la família que em va tocar (i el menjar), és clar. La meva francesa vivia bastant lluny de l’institut i tardàvem uns trenta minuts amb cotxe, però justament era un dels millors moments del dia perquè em quedava mirant per la finestra contemplant bocabadada els camps i els boscos súper verds que semblaven infinits. Sabeu els anuncis de cotxes que van per aquells boscos de pel·lícula? Doncs em recordaven molt a aquests. Quan nevava es tornava tot blanc i era encara més bonic. Feia bastant de fred, això sí.
El cap de setmana que estàvem amb la família, em van portar a París. Em vaig sentir força privilegiada, ja que vaig ser una de les tres persones que únicament hi van anar. Jo ja hi havia estat quan era petita, però vam passar per una zona que no havia trepitjat. Les vistes de tota la ciutat de París des de dalt al Sacré Coeur eren impressionants, em recordaven als Búnkers de Barcelona. Abans d’això vam passejar pel barri de Montmartre i em vaig quedar enamorada dels seus carrers, era el barri dels artistes. Allà hi havia el mur del Je t’aime on hi havia escrit “t’estimo” en tots els idiomes del món, tot i que no em vaig fixar si hi estava escrit en català... Per suposat vam veure la Tour Eiffel i l’Arc de Triomf també. Vam haver de moure’ns sempre en metro perquè París no és especialment petit.
Tots els viatges tenen el seu què, sobretot si vas ben acompanyat, però crec que aquest en concret, vulguis o no, ens ha unit ni que sigui un xic més a tot el grup, fins i tot també amb la nostra tutora. Hem passat molt de temps la classe sencera i ha estat molt bé, la veritat.
M’ha agradat molt aquest intercanvi perquè he estat súper còmode amb la meva francesa i la seva família, s’ha creat una relació molt bonica i tot i havent acabat l’intercanvi, segueixo encara en contacte amb ella. Espero que aquest estiu puguem tornar-nos a veure...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada