AUTORA: AINA ABALO
LLENGUA PASSIONAL
Ens escrivíem sobre la pell
reguerons de tendra cal·ligrafia
repassant-nos l'alfabet vertebral
lletra a lletra, pauses i fonètica
Arrugues, pigues, plecs, cicatrius,
llegíem amb veus accelerades
i molts (teus, nostres) llavis mecanògrafs
amb tinta flamígera les marcaven
Literatura barroca
entre el meu cor i la teva boca.
Crema, incendi, cau el tinter
esmicolat en trossets metzinosos
de absoluta tot omple foscor
nega ulls, ofega boques, trenca en plor
Sanglota, cada barbarisme
cada mot dictat per veus cegues
plens de faltes d'ortografia cruels
dels desesperats (ignorants) armes.
Després del temporal,
silenci de biblioteca.
(Però. Sempre hi ha un però,
amb un accent solemne a la “o”,
que carregat d'objeccions i dubtes
sobtadament ho capgira tot.)
Però vaig voler posar els punts
sobre totes aquelles “is” passades.
“No et necessito per viure,
no ets la meva mitat cítrica,
però amb el teu poètic
somriure totes les estrofes tenen rima”.
Cantarella xiuxiuejada
la nit marcada amb punt de llibre
vora el foc de la teva mirada
tu i jo, lingüísticament lliures.
La lluna volia ser el punt i final.
Però, nosaltres, vam fer-la coma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada