dijous, 4 de maig del 2017

PREMI FILCAT 2017

La Núria Poch i Franco, alumna de 2n de Batxillerat B, ha guanyat el 2n premi, en la modalitat de literatura, del Premi Filcat 2017, organitzat per la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el seu treball de recerca titulat Josep Anselm Clavé, un llegat tergiversat per la història. El seu treball ha estat seleccionat entre un total de tretze d’alt nivell fets arreu de Catalunya.

La Núria hi estudia la figura i l’obra del músic i escriptor Josep Anselm Clavé, en el context de la història del moviment obrer del segle XIX. Es tracta d’un treball interdisciplinari de literatura, història i art dramàtic, perquè també pren en consideració i valora el muntatge sobre Clavé que darrerament ha presentat el Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
 
L’acte de lliurament va tenir lloc a l’edifici històric de la UB la tarda del 3 de maig, en presència de nombrosos professors i professores de la Facultat i amb el parlament, entre d’altres, de l’escriptora Maria Carme Roca. El premi consisteix en dos vals bescanviables per llibres de 100 € cadascun, un per a la Núria i l’altre per al Departament de Llengua Catalana del nostre institut.

La Núria ens comenta que el millor premi, però, ha estat el goig de poder treballar apassionadament un tema relacionat amb el patrimoni històric i cultural català. Els professors que l’han acompanyada, primer en Josep Llaó i després l’Eduard Juanmartí, estan molt satisfets d’haver contribuït a estimular l’interès de la guardonada.

Enhorabona, Núria! Expressem el desig que cada cop siguin més i millors els treballs de recerca que, en l’àmbit de la llengua i la literatura, facin honor al nom del nostre centre, que és precisament el d’un poeta romàntic apassionat per les lletres i la literatura.

diumenge, 30 d’abril del 2017

I els de 1r C, també!

El grup de 1r d'ESO C s'ha fet passar per Sindbad el Mariner!

Ha decidit escriure el seu vuitè viatge com si fos Sindbad i continuar la seva història. 

Les alumnes i els alumnes l'han fet viure noves aventures: han fet que visqui dins de la imaginació de cada un d'ells i de nosaltres!

Vols saber quines noves aventures viu Sindbad el Mariner?

Endavant!
El vuitè viatge de Sindbad el Mariner

dijous, 27 d’abril del 2017

ELS DE 1R D VIATGEN AMB SINDBAD EL MARINER

A l'assignatura de Llengua i Literatura catalanes els alumnes de 1r d'ESO D han treballat Sindbad el Mariner. El resultat d'aquest treball constant es tradueix amb un compendi de relats que narren el vuitè viatge del protagonista.

A continuació adjuntem l'enllaç de la revista digital:

Estimat lector:
Imagina't que ara ets a la fabulosa Bagdad, fa més de mil anys, estàs assegut en una placeta amb els teus companys, preparat per a escoltar un vell contador d'històries que comença dient:

A canvi d'una simple moneda sentireu la història més certa que mai han pogut escoltar les meues cansades orelles; aquest relat és més sorprenent i terrorífic que tot el que pugueu somiar, prepareu-vos per a tot, aquest és el relat de...(*)


Viatgem amb Sindbad el Mariner


Parafrasejant a Italo Calvino quan escrivia que "tota lectura d'un clàssic és en realitat una relectura", aquí podríem afegir que "tota escriptura és una relectura".


Escrit per Aida Grau Gibert, professora en pràctiques a l'Institut Manuel de Cabanyes.

(* Fragment extret d'Edicions Bromera, l'edició en valencià que ha estat utilitzada)

dimarts, 21 de març del 2017

RESSENYA SOBRE L'OBRA DE TEATRE DE «LA PLAÇA DEL DIAMANT»


Durant aquesta temporada, la companyia de teatre Mea Culpa està representant arreu de Catalunya una adaptació teatral que han elaborat sobre «La plaça del diamant», una de les obres més destacades de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. El dia 23 de gener, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, juntament amb els estudiants del mateix curs de l'IES Alexandre Galí de Les Roquetes, acompanyats del seu professorat de català, vam assistir a aquesta representació al Teatre Círcol Catòlic.

L'obra, com la mateixa companyia explica, està pensada per als alumnes d'aquest curs, ja que tenim com a lectura prescriptiva per a la Selectivitat aquesta novel·la, per tal que l'apreciem, l'analitzem i la comprenguem. A l'hora d'adaptar-la, com en qualsevol adaptació, han hagut de seleccionar algunes escenes de l'obra que creguessin més significatives, així com alguns personatges concrets, ja que el repartiment constava únicament de tres actors.

Els personatges escollits han estat, lògicament, la protagonista, la senyora Natàlia/Colometa, representada per dues actrius, la que feia de la Natàlia jove (la que seria la Colometa) i la de gran, per tal de mostrar de manera més accentuada el canvi que experimenta la Colometa; en Quimet, el xicot i després marit de la Natàlia; la senyora Enriqueta, la vella castanyera amiga de la Natàlia, que l'ajuda amb els nens, i que en l'obra de teatre, a més de fer-nos riure amb les seves xafarderies i la seva manera de parlar, fa importants aportacions explicant com avança l'argument de la història; l'adroguer, que es convertirà en el segon marit de la Natàlia, i que simbolitza la tranquil·litat i estabilitat, exactament el contrari que en Quimet; i altres personatges amb poca importància, com els milicians o la vedet, qui també aporta humor a l'obra, però tots representats pels mateixos actors.

Amb aquests personatges, la companyia ha aconseguit representar amb fidelitat la novel·la, amb agilitat i amb escenes gracioses per tal que no se'ns fes avorrit i pesat, però també amb serietat, simbolisme i reflexions, com marca l'obra i qualsevol obra de Rodoreda, sempre plenes de símbols i de reflexions dels personatges, com per exemple en l'escena en la qual es fa el canvi entre la Colometa i la senyora Natàlia, que simbolitza el propi canvi que experimenta la protagonista.

Tanmateix, personalment he trobat molt a faltar el personatge d'en Mateu, l'amic d'en Quimet que els ajuda a muntar el pis i tot el tema dels coloms, juntament amb en Cintet, però que en comparació amb aquests dos personatges, tan accelerats i sempre de bòlit, amb mil idees al cap (sobretot en Quimet), sembla més calmat, i molt més sensible, ja que li diu a la Natàlia que l'aprecia molt i fins i tot hi ha una escena en la qual plora davant seu (sembla una escena de caràcter amorós, però no s'arriba a saber mai si ambdós sentien alguna cosa). Els actors de la companyia, al final de l'obra, quan van obrir un torn de preguntes per a nosaltres, entre altres coses que vam poder debatre, van explicar que a ells també els hagués agradat representar en Mateu, però que pel tema del repartiment no va ser possible.

També, un altre tema interessant que vam parlar amb els actors en el torn de preguntes va ser el fet que no representessin el crit alliberador que fa la Natàlia quasi al final de la novel·la i que simbolitza molt acuradament el canvi que ha experimentat al llarg de la seva vida, el moment final en el qual diu prou a la seva vida anterior.

Amb tot, des del meu punt de vista l'obra està molt ben representada, dins de les seves possibilitats, ja que també cal tenir en compte que per l'espai del teatre tampoc eren possibles molts decorats, etc. Tot i així, malgrat que valia la pena, penso que ha sigut un error anar a veure l'obra de teatre abans que la majoria dels alumnes hagin començat el llibre, perquè aleshores potser alguns no se'l llegiran i, llavors, a més de perdre's una gran obra d'una gran escriptora, els faltarà informació sobre la novel·la. I és que, malgrat que la representació teatral sigui molt acurada, en tota adaptació sempre hi falten aspectes, i aspectes importants, com per exemple en aquesta obra el tema del Mateu, que poden portar als alumnes que no es llegeixin la novel·la a equivocar-se en els exàmens de l'institut o en la mateixa prova de Selectivitat.

                                                   (Aroa Tort, 2n Batxillerat D)

Com a professorat organitzador, prenem nota de la crítica sobre el calendari de cara al curs vinent.

diumenge, 5 de març del 2017

Del màster de formació de professorat

Fixeu-vos en allò que els alumnes de 2n de Batxillerat (grup C) van aconsellar a la nostra ex alumna, i ara aprenenta de professora, Neus Llorens. Són idees interessants perquè venen d'algú que coneix la realitat de les aules.


La tasca d’un professor és molt més complicada del que algunes persones creuen. No només ensenyen la seva matèria, sinó que també són, per a molts alumnes, models a seguir. Penso que, avui dia, el treball d’un mestre està poc valorat ja que, sens dubte, la seva feina és molt important. Gràcies a ells la societat avança.

Probablement, hi ha controvèrsia sobre quines qualitats es requereixen per ser un bon professor. Alguns prioritzaran el caràcter, d’altres la manera d’ensenyar però, en realitat, és la suma de les dues, personalitat i forma d’explicar.
Pel que fa al caràcter, un mestre ha de ser amable i amigable fins a un cert punt. A ningú li agrada algú que no mostra interès per establir una relació amb els seus alumnes. Un professor, fora de l’àmbit de la classe, ha de ser algú a qui, si es necessita ajuda, es tingui la suficient confiança per poder explicar-li un problema. Tampoc cal que alumne i pedagog siguin amics. És a dir, cal mantenir certa distància i saber el rol de cadascú. A més, si el professor o professora és una persona apassionada per la seva feina, per ensenyar, la majoria de les vegades aquesta passió es transmetrà als alumnes, que s’entusiasmaran per aprendre. Una altra cosa important és saber arribar a tots i cadascun dels alumnes. No importa quanta gent hi hagi a classe, s’ha de saber captar l’atenció de tothom. Per acabar, ha de saber transmetre allò que vol dir i no mostrar desinterès per les preguntes que els alumnes fan. El respecte per part d’ambdues bandes és essencial.

Per altra banda, pel que fa a la manera d’ensenyar, jo crec que el professor ha de saber sobre el seu àmbit però, sobretot, ha de saber explicar bé. Una persona pot ser un geni en una matèria però si no la sap explanar, els alumnes no l’entendran i, per tant, tampoc l’aprendran. Tampoc no agrada que es donin lliçons només llegint del llibre, perquè no mostra els veritables coneixements de la persona. Això provoca una pèrdua d’interès per part de l’alumnat que interpreta aquesta activitat com una falta d’organització i entusiasme per ensenyar. També és important el dinamisme en les classes. Per a mi, ensenyar és semblant a estar damunt d’un escenari. Un professor, a l’igual que un actor, ha de saber gesticular, tenir confiança i actuar de tal manera que les explicacions no només es captin a través de l’oïda sinó també a través de la vista.

A l’hora d’ensenyar, cal tenir present també que no és el mateix ser un professor de l’ESO que un de batxillerat. Penso que un cop s’arriba a batxillerat es prioritza, òbviament, el temari davant del voler que tothom aprengui el màxim possible. Amb això vull dir que no es pot atendre tots els dubtes ni prestar massa temps a un tema concret . Això perjudica alguns alumnes. El mateix passaria si fos al contrari, ja que si el professor s’aturés cada cop que algú ho demanés, aquells qui ho entenen més ràpidament acabarien el curs sense haver finalitzat totes les unitats. Per aquest motiu, un professor ha de saber organitzar-se de tal manera que no hi hagi molta diferència de coneixements entre els alumnes. Encara que sembli contradictori, també cal que el professor tingui en compte les mancances de cada alumne i saber adaptar-se a les diferents classes.


No crec que existeixi una fórmula per ser un bon professor perquè, en realitat, tot és molt relatiu i depèn de molts factors, sobretot depèn dels alumnes. Tanmateix, el que crec que és imprescindible per ser mestre és saber transmetre la il·lusió per aprendre.

dijous, 9 de febrer del 2017

Maria Rosa Nogué al Cabanyes

Els alumnes de 4t d’ESO gaudírem de la presència de l’escriptora per poder preguntar-li sobre el llibre

El dijous 13 de gener vingué a l’Institut la Maria Rosa Nogué, columnista del Diari de Vilanova i escriptora del llibre que hem llegit aquest trimestre, titulat La noia del descapotable. Cap a les 13:30 érem tots asseguts a l’aula de projeccions per escoltar el que ens havia de dir i, posteriorment, fer una ronda de preguntes sobre el llibre.

“Mai hauria pensat que acabaría així, parlant davant de vosaltres pel meu llibre”, ens va dir, perquè dedicar-se a escriure no era la seva vocació inicial. Fou per un accident que pogué trobar temps per a la seva novel·la i donar el salt a una escriptura professional i deixar l’ensenyança a l’Institut de Sitges.

Per part de l’alumnat, costà començar el torn de preguntes, tot i que amb la primera van eixir-ne moltes més. Vam poder saber que el que més li ha agradat fins ara ha sigut escriure literatura juvenil (fins i tot confessà que la segona part de la novel·la que hem estat llegint es publicarà a finals de maig), encara que ara com ara es troba escrivint una narrativa policíaca.

Ismael Morejón (4t ESO D)


divendres, 16 de desembre del 2016

PREMIS SANT JORDI 2016

Tanquem la publicació dels premis Sant Jordi del curs passat amb el premi de la modalitat d'aula d'acollida. És un premi que ens fa una il·lusió especial, perquè simbolitza la incorporació de nous escriptors i escriptores a la nostra llengua. Com veureu, la imaginació de l'autor ens enriqueix com a lectors. Enhorabona, Gouyang!


EL SOMNI


El nen, que es diu Josep, viu amb el seu pare i la mare i amb el seu germà. Viuen en una casa a la muntanya de l'Índia. El pare i la mare treballen, el seu germà estudia. Ell estudia en un col·legi i sempre va amb cotxe.

Divendres hi va a peu, però aquell dia no podia acompanyar-lo el seu pare, perquè treballava. En Josep va anar al col·legi, però encara feia sol. Caminant i caminant. Després va fer tempesta i molta pluja. Ell no sabia què fer i s'agafava al fanal, i no podia més. En aquell moment al camí no hi havia ningú, però ell seguia avançant per veure si parava la tempesta. Però no parava. Llavors l'Ironman i el Thor es van assabentar que el Josep estava atrapat en una tempesta. Així el Thor i l'Ironman es van posar el seu vestit i se'n van anar a salvar-lo. El van portar al metge i van curar el Josep. Quan es va despertar es veia l'Ironman i van parlar i van riure i va trucar al pare per recollir-lo i déspres es van fer una abraçada i van marxar.

Déspres d'un mes, el Josep va trucar a l'Ironman. Van quedar per parlar i van decidir que l'Ironman fabriqués un vestit per al Josep. Després de dos mesos, el Josep ja té un vestit, i els dos van a anar a salvar gent. Però el Josep, salvant la vida a un noi, es va morir. I es va despertar i va dir:

QUE ERA UN SOMNI !!!

Gouyang Xiang