divendres, 6 d’abril del 2018

PREMIS SANT JORDI 2017

Avui publiquem el segon premi de prosa de 1r i 2n d'ESO del curs passat, que va guanyar la Noa Tienda, que cursava 1r al grup D.


VUITÈ VIATGE DE SINDBAD EL MARINER

Heu de saber, germans meus, que vaig prometre que mai més m’embarcaria, però la necessitat em menjava per dins.
Vaig embarcar-me de Bagdad a Bàssora. Allà vaig agafar un vaixell i vaig començar a navegar. Els dies em passaven ràpids i les nits també. Una nit, quan dormia, el vaixell es va començar a balancejar. Jo em vaig despertar i vaig veure que al voltant del vaixell s’estava creant una espècie de remolí. Vaig arrencar el vaixell per intentar sortir d’allà, però no ho vaig aconseguir. La meva decisió va ser agafar tot el menjar que em donés temps i vaig saltar. No sabia on anar i vaig començar a nedar. A la sortida del sol, vaig arribar a una petita illa.
Allà vaig veure més navegants i els vaig preguntar:
-Qui sou? Quant de temps porteu aquí?
-No ho sabem. Jo vaig venir fa temps i ells van vindre després -em va dir un navegant.
-Com pot ser que tots vosaltres i jo haguem acabat aquí? -els vaig preguntar.
-A nosaltres se’ns va fer un remolí al voltant del vaixell, i suposem que a tu també. Oi?
-Sí, però per què?
Vam estar una estona parlant i jo vaig dir que hauríem de trobar el perquè.
Vam fer una barca i la vam deixar a la vora de l’aigua.
Durant el dia no va passar res, però a la sortida de la Lluna el remolí es va fer.
Ràpidament vam treure la barca, i un ésser misteriós va sortir. Era com una tortuga, amb cap de peix i la closca de tortuga. Tenia una boca gegant. Quan ens va veure va començar a aspirar com un aspirador. Jo em vaig agafar a un arbre però tots els altres no van ser ràpids i van ser absorbits. El monstre va marxar i jo em vaig quedar sol a l’illa. Vaig intentar buscar un riu, com en algun dels viatges anteriors, però no n'hi havia cap. De sobte vaig veure un vaixell de creuer i vaig començar a cridar:
-Eh! Aquí! He naufragat i no puc marxar!
Ningú no em veia ni m’escoltava, però de sobte vaig veure un nen amb els seus pares que em saludava. Els pares, en veure’m, van ordenar que apropessin el vaixell a l’illa per salvar-me. Jo vaig dir:
-Gràcies, Déu, i gràcies, tripulants.
Jo, plorant d’alegria, vaig pujar al vaixell i aquest em va portar a l’Índia. Quan vaig arribar, la família que m’havia salvat em va portar a casa d’una dona gran. Ella em va acollir. Vaig estar-hi uns anys.
Els últims dies de vida de la dona, jo la vaig cuidar, però finalment va morir.
Vaig demanar que em portessin a Bagdad, a casa meva, però no volien. Finalment van acceptar i vaig tornar a casa.
-Tot això em va passar al meu vuitè viatge, al qual no em podia resistir.
Sindbad el Portador va sopar i va marxar encantat per la història.

Noa Tienda, 1r D

dijous, 15 de març del 2018

PREMIS SANT JORDI 2017


Coincidint amb la publicació de les bases dels Premis Literaris d'enguany, que per primera vegada portaran el nom de Premis Manuel de Cabanyes, reprenem la publicació dels treballs premiats l'any passat. Avui és el torn del primer premi de prosa de 1r i 2n d'ESO, que va guanyar la Laia Ballester, que l'any passat era alumna de 1r C.

Vuitè relat de Sindbad el mariner

Heu de saber, germans i estimats amics meus, que al tornar del meu VII viatge, vaig gaudir dels menjars, begudes... Però va arribar un dia que trobava a faltar l'aventura i els viatges amb vaixells... Així que vaig comprar les mercaderies necessàries i vaig anar a Bàssora, on em vaig embarcar en un gran i majestuós vaixell.
Vam navegar durant molts dies i el viatge anava molt bé, fins que un dia, el vaixell va tenir una avaria al timó i es va foradar, al cap d'uns minuts es va enfonsar. Jo vaig nadar i ja no tenia més forces quan de sobte un tros de màstil de fusta va venir cap a mi surant, i jo m’hi vaig aferrar fort, fins que arrossegat per les onades vaig arribar a una illa. Per sort, en aquella illa hi havia molta fruita i aigua, així que em vaig alimentar i vaig començar a caminar per explorar l'illa.
Vaig fer-me un "llit", per passar la nit, amb unes herbes que vaig arrancar i allà em vaig estirar. Després d'una estona em vaig despertar, perquè sentia uns sorolls molt estranys. Jo, molt espantat, vaig començar a resar al Déu l'Altíssim el Magnànim, que era ell el que m'havia salvat de tots els altres viatges. De sobte vaig tornar a sentir aquells sorolls estridents i em vaig alçar. Una espècie de granota gegant i llefiscosa estava al meu davant, de cop en van anar apareixent més i més.
Tenien unes antenes molt llargues, els ulls sortits i feien més de tres metres d'alçada.
De sobte vaig caure a terra, perquè una de les granotes m'havia donat un cop amb la seva llengua, que devia fer més d'un metre de llargada. 
Em va envoltar amb la llengua i se’m van emportar a una espècie de cova, on vaig trobar més naufragats com jo.
Després de molts dies allà tancats sense menjar ni aigua, jo ja em donava per vençut, quan un dia una de les granotes que vigilava la porta de la cova i portava les claus, es va quedar adormida gràcies a una cançó que li vam cantar. Vaig poder passar la mà entre els barrots i prendre-li les claus. Vam obrir la porta i ens vam escapar.
Els meus companys es van voler quedar a matar aquells monstres llefiscosos per venjança, però jo, a diferència d'ells, vaig decidir escapar i em vaig construir un rai, que arrossegat per les ones vaig arribar a una altra illa. Un grup de persones va venir cap a mi i em van preguntar qui era, d'on venia... Jo mentre menjava un menjar molt bo tot afamat, els vaig explicar la meva aventura.
Ells, meravellats per la meva valentia, em portaren a veure el rei, que quedà encara més meravellat. Aquest em donà feina i or. Vaig anar guanyant riqueses i vaig ser un home reconegut per tota aquella gent.
Un dia, un vaixell de comerciants va arribar a l'illa i va donar la casualitat que anava a Bàssora, el lloc on jo havia d'anar.
Vaig agafar les meves riqueses... i em vaig embarcar de camí a casa. Va ser un viatge molt tranquil. Vaig tornar a Bagdad, on vaig gaudir i compartir les meves riqueses amb els meus amics i familiars.
I aquí, estimats i germans meus, acaben els meus viatges. Ara sopem i gaudim de la vida.
Sindbad el mariner manà que donessin 100 monedes d'or al portador. 

 Laia Ballester, 1r C

dilluns, 26 de febrer del 2018

MARIA ROSA NOGUÉ VISITA EL CABANYES






L’escriptora va fer una xerrada als alumnes de 4t d’ESO el passat dijous. Els alumnes van poder gaudir d’una explicació sobre qualsevol tipus de dubtes o preguntes que tinguessin sobre el llibre La noia del descapotable. L’antiga professora del nostre institut va explicar anècdotes que li havien passat mentre escrivia el llibre.
També va explicar una miqueta la seva vida: què va estudiar, per què va començar a escriure… i va resoldre els dubtes dels alumnes.
Els alumnes, que van gaudir d’una bona estona amb l’escriptora, consideren que la xerrada ha estat molt interessant i, en alguns moments, divertida i que la Maria Rosa és molt agradable i simpàtica.

Adrián Bermúdez 4t B

dimarts, 20 de febrer del 2018

MASIA MANUEL DE CABANYES vs. BIBLIOTECA MUSEU VÍCTOR BALAGUER

Masia d'en Cabanyes



Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Aquest darrer dijous 15 de febrer, els alumnes de l'institut Manuel de Cabanyes hem realitzat la nostra segona visita al cor de la història de la literatura catalana del municipi de Vilanova i la Geltrú. La primera visita, per si no ho recordeu, va ser a la masia d'en Manuel de Cabanyes, l'1 de febrer, quan també vam visitar la part més antiga del poble.

En primer lloc, sembla que la primera visita, tal com afirmen diversos testimonis, va ser molt més entretinguda, ja que a banda que van tenir més hores per fer la visita, el que s'hi explicava va semblar, en certa manera, més interessant pel simple fet de com explicava la guia, ja que podies veure com gaudia de la seva passió.

Potser va ser més interessant pel fet de visitar una casa, on podies veure o imaginar de quina manera vivia la família. En canvi, en el museu/biblioteca Víctor Balaguer, com bé diu el nom, és un museu i, per tant, no se sent tant aquesta proximitat a la història que t'expliquen.

En segon lloc, el 15 de febrer, a la segona visita, al museu/biblioteca Víctor Balaguer, teníem només tres hores per veure el que potser necessita més temps per la seva intensitat. Malgrat això les classes magistrals van ser molt interessants, tant en un lloc com en l'altre, fins i tot més una mica més interessant en el segon, ja que la biblioteca antiga, de gairebé 150 anys, creava un ambient molt pròxim a l'època.

Per tant, aquest nou mètode d'estudiar en els mateixos llocs on va ocórrer el que s'està estudiant, és una molt bona oportunitat i ens hem de sentir privilegiats. Finalment, crec que tots nosaltres, o gairebé tots, ens emportem una molt bona experiència, i a mi personalment, m'ha semblat tot molt interessant perquè, com que no sóc de Vilanova, no sabia que hi havia tanta història i realment m'ha meravellat.

                                      (Judith Camacho, 1r Batxillerat B)

dijous, 8 de febrer del 2018

RUTA LITERÀRIA ROMANTICISME I MANUEL DE CABANYES




El dijous 1 de febrer, els alumnes de primer de batxillerat vam fer una excursió relacionada amb Manuel de Cabanyes. Primer, vam veure la casa de la família Cabanyes, on ens van fer una introducció i vam parlar de la família. Vam passar per la casa Papiol, una de les famílies més importants de la vila. Seguit d'això vam caminar fins a la Masia d'en Cabanyes, on ens van explicar més aspectes sobre la vida i l’obra l'escriptor.

Una vegada allà vam fer dos grups. Uns visitaven la masia i els altres feien una classe sobre el romanticisme i la poesia d'en Cabanyes, i després viceversa. La primera planta de la masia és un museu, que permet introduir aquesta figura literària i la seva vida. Vam veure llibres amb els seus escrits, pintures que va pintar el seu germà i més objectes de l'època i de la seva vida.

La segona planta, que es conserva com era, és la part més interessant, ja que pots veure com era la vida a l’època del poeta Manuel de Cabanyes. Podem veure la biblioteca que tenia, l'habitació d'Alexandre de Cabanyes (el seu net), l'habitació on va morir el poeta i una sala amb mobles important de Rússia. Al final de la visita, hi ha un "museu" amb les coses importants de l'època i de la seva vida.

Va ser molt interessant poder veure la masia en viu i no amb fotografies a classe.

(Elena Lizondo 1r A de Batxillerat)

dissabte, 3 de febrer del 2018

CRÒNICA D'UNA ANADA AL TEATRE: LA PLAÇA DEL DIAMANT

Eren dos quarts d’una quan vam emprendre el camí cap al teatre. La representació va començar a la una, de la mà d’una companyia teatral, Mea culpa, formada per només tres actors. Tot i això, van ser capaços d’interpretar tots els personatges pertinents, fet que demostra el seu nivell. De fet, van incorporar les dues versions de la protagonista, com a Natàlia i com a Colometa, per insistir en la seva evolució.
L’obertura de l’obra es va fer amb un vol de coloms, visible a una pantalla electrònica situada al darrer pla. Els coloms són, al llibre, símbol de problemes: entren progressivament en la llar de la noia per fer-la fora dels seus dominis.
A continuació, es va seguir el fil de la història. El masclisme i la dominació d’en Quimet es van descriure a la perfecció gràcies a la repetició amb ecos de certes expressions com ara “Pobra Maria!”, “Tu no en saps”, “T’ha d’agradar”. Aquest fet va posar èmfasi en la personalitat d’en Quimet i conseqüentment va facilitar la comprensió de l’obra a l’espectador.
Un altre punt molt positiu de l’actuació, que la va fer amena, va ser la cançó de cabaret que van cantar, en la qual predominava la paraula “vaselina”. Paral·lelament, els actors van baixar de l’escenari i van jugar amb la vergonya d’algunes persones. Aquest moment es va traduir en una pausa que va connectar el públic amb l’obra de manera intel·ligent.
En acabar la representació, els actors ens van explicar com havien fet l’adaptació de l’obra i posteriorment la possibilitat de fer preguntes va ser oferta. Malauradament, no molts ens vam atrevir a interrogar als intèrprets.


                                            (Javier Romera, 2n A Batxillerat)

dimarts, 10 d’octubre del 2017

PREMIS SANT JORDI 2017

Reprenem, amb el nou curs, la publicació dels treballs premiats en la passada edició dels Premis Sant Jordi de l'institut Manuel de Cabanyes. Ara és el torn del treball de la Luz Marina Brítez, de l'aula d'acollida. Enhorabona, Luz, una gran aportació!




El dia de l’amor

Tothom està esperant el dia de Sant Jordi, però més els enamorats, perquè el dia de Sant Jordi és per a això, per a l’amor i la felicitat. I així, els homes i les dones demostren tot el seu amor...

Així comença aquesta història, quan un home que portava una vida normal va veure una dona i li va dir que aniria un dia al seu castell per a conèixer-la millor, ja que se n’havia enamorat.
El pare de la noia li va dir que no podia ser el seu amor, ja que per poder estar amb ella havia de matar un drac que sempre estava amenaçant el regne. El jove enamorat va contestar que ho faria tot per la princesa, i va anar a trobar el drac.
Aleshores, es va acomiadar de la princesa i li va dir que tot aniria bé i que el seu amor estava sa i estalvi. El jove, que es deia Damià, va agafar una espasa i un casc i una armadura, que brillava com la plata i l’or, per anar a lluitar contra el drac.
Després d’una llarga lluita, el Damià va matar el drac. De la sang del drac en van sortir tres fades, i una li va dir:

-  Jo et dono aquesta rosa perquè li regalis a la dona més bonica!

El jove va dir que ja sabia a qui la hi donaria, a la princesa del castell, que es deia Audrey. Era tan bonica com totes les roses juntes. Arribat el moment, el Damià, que treballava en una barriada del regne, va anar al castell. Allà hi havia el pare de l’Audrey, el rei Pau. Ell es va quedar molt sorprès en veure el Damià, ja que no es pensava que aconseguiria matar el drac i pujar al castell. El rei Pau li va demanar perdó per no haver confiat en un simple treballador.

Finalment, la princesa Audrey i el Damià es van casar, i el simple treballador es va convertir en príncep. Junts van ser feliços i van tenir una nena tan bonica com la princesa.

                                                         Luz Marina Brítez (1rD)