TEXTURES

1r PREMI D'AULA D'ACOLLIDA

AUTORA: CATHERINE CASCANTE 

UNA ESPERANÇA

Això va passar un dia, quan els arbres del cirerer florien i es podia admirar la bellesa dels pètals caient per la brisa primaveral...

Tots els alumnes de l’institut Asahi estaven entrant a les seves aules. Era inici de curs, i Tadashi es dirigia al seu nou institut. Tadashi era un noi tímid i callat amb els ulls verds i els cabells de color negre.

Aquest mateix dia va conèixer Hiyouka, una noia tímida i agradable amb els ulls de color negre i els cabells del mateix color i també llargs. Li agradava la música, i cantava  en un grup de música que tenia amb les seves amigues, anomenat K-ON.

Tadashi estava una mica perdut en els seus pensaments quan de cop i volta  va passar Hiyouka i li va deixar discretament una nota, on li deia que després que acabessin totes les classes anés a l'aula.

Tadashi, una mica nerviós, es va dirigir cap a l'aula i va passar a dins. Amb la respiració entretallada es va dirigir cap a la noia. Hiyouka es va girar per dirigir-li la paraula a Tadashi. Es podia reflectir la dolça mirada de Hiyouka als ulls de Tadashi, ja que no era una mala notícia sinó tot el contrari a això.

Van passar els dies després d'aquella trobada, i el que Hiyouka volia en realitat era demanar-li una cosa ... La pregunta de Hiyouka per Tadashi era si volia ser alguna cosa més que un amic . Tadashi li va respondre una mica tímid però amb confiança amb un sí.

Des d'aquest dia es van decidir i van començar a sortir junts a l'hora del pati.

Era agradable, ja que es divertien molt junts. Hiyouka reia quan estava amb Tadashi i li dedicava un càlid somriure. Els dos es van prometre no separar-se mai, passés el que passés, ja que al final valdria la pena.

Passaven els dies, que van convertir-se en mesos, i els dos estaven molt units. Gairebé sempre que podien, Tadashi esperava a Hiyouka per sortir, de vegades Hyouka trigava però Tadashi l'esperava el temps que calgués...

Tadashi aixecava la vista al veure arribar Hiyouka. Al moment Tadashi es posava una mica nerviós, però Hiyouka li dedicava aquell càlid i amable somriure de sempre.

Un càlid matí d'hivern, de camí a l'institut, Hiyouka i Tadashi s'aproximaven per 

passar un encreuament, on s’havien d'esperar per creuar. Hiyouka de l’emoció al
veure Tadashi a l'altra banda, no va esperar ni un segon, i va creuar sense

parar en un sospir. Com va ocórrer tot tan ràpid? Tadashi estava pàl·lid amb
precaució. I en un obrir i tancar d'ulls, va desaparèixer ... El món es va

estimava li hagués passat això... D'un segon a l’altre, el noi no s’ho va
una expressió de disgust indescriptible, no podia creure que a la noia que ell
pensar dues vegades i va córrer cap on es trobava la noia: estava ferida i

va fer un crit d'agonia. Per sort, l'ambulància va arribar just a temps abans
coberta de sang. Tadashi al veure-la així va intentar fer alguna cosa, adolorit
que es dessagnés per les ferides. La va acompanyar a l'ambulància, i en arribar
a l'hospital va ser sotmesa a una operació. Tadashi no podia amb la

nus a la gola, però per sort va sortir bé. El dia que Hiyouka va despertar-se del
preocupació, estava nerviós. Va esperar tota l'hora a la sala d'espera amb un

coma sentia un horrible dolor, i anava tota embenada. Per sort tenia el suport

de Tadashi, que fins i tot li tocava cançons amb el seu baix.

I va passar el temps des d'aquell dia...

Era un dia assolellat i fresc, la suau brisa de l'aire era molt agradable. Hiyouka
estava en una habitació de l'hospital, sostenia a la mà una papallona mentre
cantava una de les melodies composta per ella. Tadashi estava trist i desanimat
perquè volia quedar-se al costat d’Hiyouka, però havia d’anar cada dia a
l'institut. Per sort, cada dia que acabava l’insti es dirigia a l'hospital,
només per veure com es trobava ella.

Una tarda Hiyouka estava descansat mentre veia que al televisor hi sortien les
seves amigues i els seus videoclips. Anunciaven una nova estrella en el grup:

Akiyama. Com podia ser que les seves amigues l’haguessin reemplaçat? Un calfred
li va recórrer des del cap fins els peus... També va recordar els riures i tots
els moments divertits que havia viscut amb les seves amigues. Tot va resultar

la va encegar sense adonar-se del que feia. Aquella estrella de vidre que li havia
ser fals. Se sentia trista fins que d'un moment a l'altre l'odi la va envair i
donat Tadashi amb tant afecte, estava trencada ... En aquell instant va entrar

important que simbolitzava, per a ell, l'amor que sentia cap a ella, però
Tadashi a l'habitació i va a veure com Hiyouka llançava aquella estrella de vidre
que ell li havia donat amb un dolç sentiment. Tadashi va sentir com una part
del seu cor s'havia trencat també. Hiyouka havia trencat alguna cosa molt important que 
simbolitzava, per a ell, l'amor que sentia cap a ella, però igualment Tadashi va intentar 
tranquil·litzar Hiyouka, que estava molt alterada pel que havia passat al seu grup. Hyouka 
es sentia culpable pel que havia fet.



Al cap d’uns dies van anar de visita seves amigues perquè conegués a aquella noia que
l’havia substituït al grup musical. Aquella noia tenia els cabells llargs d'un color clar, els seus 

ulls eren de color fosc. No es podia veure tant de la seva manera de ser, però reflectia
un caràcter amable i que, sobretot, tenia molta confiança en si mateixa.

I una nit de desembre, quan els flocs fins de neu queien, es podia sentir a la ciutat que ja era 

una bona època, perquè s'aproximava un nou futur, l'any nou... Tadashi també tenia
un regal molt especial per a aquella dolça noia que tant estimava i admirava. Es va guardar 

aquest regal tan especial per anar on era la noia.




En un altre lloc es trobava Hiyouka, que no estava bé, i a la cara se li reflectien els sentiments
negatius. Ella s'aproximava cap al jardí de l'hospital amb la seva cadira de rodes, fins que va 

arribar a les escales, on va pensar en l'única solució. Amb llàgrimes als ulls va prendre la 

decisió de suïcidar-se.  En un segon li va donar un última empenta a la cadira i la cadira 

va caure a terra. En un obrir i tancar d'ulls va aparèixer Tadashi i sense perdre ni un segon hi 

va anar per agafar-la en braços i salvar-la d'aquell fatal error.




Aquell moment va ser màgic per Hiyouka, que després de tot tenia una esperança, un objectiu

per continuar vivint, aquesta esperança era...Tadashi. Així doncs Hiyouka va tornar a la seva 

cadira per rebre aquell meravellós regal. A l’última campanada, Tadashi es va dirigir a Hiyouka

i li va col·locar un anell resplendent, per rebre el nou any, mentre el sol de l'alba s'aproximava,

començant així el nou any amb un petó.