dijous, 31 de maig del 2018

PRIMER PREMI PROSA 2n CICLE

AUTORA: MERCÈ JUANMARTÍ 


VIOLETA




La llum entra per la finestra. Una llum càlida i tranquil·la, que et fa veure que el llarg hivern ja s’està acabant i que el temps de les noves flors ja arriba. Les flors que d’aquí a uns mesos naixeran al jardí i ompliran la casa d’olors dolces que dibuixen rialleres.

Tanco els ulls i desitjo de tot cor que el fred temps passi, que tot torni a ser com abans, com quan les flors estaven al jardí i no dins del meu cor. Penso i medito, somnio i imagino, desitjo i desitjo encara més, busco i trobo l’essència, la llavor, l’aigua per aquesta  flor que porto amb mi.

Penso i m’adono que he canviat però que el meu voltant tot segueix igual. La Violeta que va marxar un bon dia i que encara no ha tornat, que l’estimaria si fos aquí però que encara l’estimo més ara que la tinc lluny.

Somnio que el bon temps arriba, que els rajos de sol em toquen les cames i la cara, que m’assec al mig del prat i que ella està al meu costat. Penso que si la tinc present cada dia, en tot el que visc ella també ho viu. A través dels meus ulls, les meves mans, el meu cor, els meus sentits.

Desitjo poder descobrir nous camins que em portin a ella, a aquesta germana que tant trobo a faltar, a aquesta Violeta que cuidava amb mi les flors de primavera, les del jardí. Que em somreia i em deia bon dia quan jo creia que era un dia nefast i em feia somriure. I afectivament el dia, en aquell moment, ja era un bon dia.

La busco i l’intento trobar a cada racó, a cada petita flor del jardí que em recorda a ella. Entenc que la llavor de la Violeta és la llavor de l’amor.

Violeta són petits records, versos curts, retalls d’olors, trossos de vides passades, bocins de petons, retalls d’abraçades. La porto dins del meu cor, la recordo i l’estimo. Violeta és la meva flor, única i bella.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada