dijous, 3 de maig de 2018

2n PREMI D'AULA D'ACOLLIDA

AUTORA: IZADORA DOS SANTOS 


AMOR PUR




En un poble molt antic anomenat Anoia, vivia una noia anomenada Montserrat. La Montserrat tenia una aparença molt fràgil, però en veritat, era molt coneguda per ser molt batalladora en la vida. Ella tenia un pare que la maltractava, bevia molt i robava tot el diner del seu treball tan dur i difícil.

A l'altra banda del poble vivia una parella molt rica amb els seus cinc fills anomenats: Josep, Eric, Martí, Miquel i Jordi.

Dels seus cinc fills, quatre es van casar amb matrimonis organizats pels pares, però l'últim fill, que encara no estava casat, va creure en l'amor i no va acceptar que els seus pares prenguessin una decisió tan important en la seva vida.

El Jordi sempre anava a la part més alta i sola de la muntanya, per seure en una roca i escriure el seu llibre d'amor. A casa seva, els llibres que no ensenyaven a tenir una bona economia estaven prohibits.

Ara parlem de la Montserrat, aquesta noia tan bella, tenia un secret i tenia por, que altres descobrissin el seu secret. La Montserrat volia ballar, fins i tot amb el seu caràcter fort, ella era  una dona molt romàntica, sempre buscava llocs ocults de la ciutat per poder ballar.

Per destinació, o simplement per coincidència, els dos joves van decidir anar a la muntanya, a fer el que estimaven tant. El Jordi con sempre assegut a la seva roca i la Montserrat en una part més endavant ballant a prop de moltes roses vermelles.

La Montserrat no tenia música per ballar, deia que no hi havia música més perfecta que el so de la natura. En un moment en què la Montserrat va començar a ballar, amb tanta passió, amb els sons dels ocells, el Jordi la va veure, era com si el món quedés aturat, la seva respiració es va desaccelerar i les seves mans van començar a suar, al meu entendre, en aquell moment, ell ja sabia que s'havia enamorat d'aquella noia, que per casualitat, ni tan sols coneixia el nom.

A partir d'aquell dia en endavant, el Jordi sempre, al mateix temps, anava a veure la inspiració del seu llibre.

En un d'aquests dies, la Montserrat el va veure i va dir:

–Qui és aquest noi ben vestit que em mira ballar?

El Jordi va respondre:

–El meu nom és Jordi, bella noia, i soc un pobre escriptor que busca la seva inspiració.

Ella va respondre:

–Digues-me més, estimat escriptor!

–Ho sento, t’he estat observant durant molt de temps i de veritat m’estic enamorant de tu!”

La Montserrat no li va respondre amb cap paraula i sí amb un gran somriure.

Amb el temps, els dos sempre es van trobar al mateix lloc i, com totes les històries d'amor, van enamorar-se. Amb el temps, el Jordi ja estava completament enamorat d'ella, però tenia por del que pensaria, perquè li havia mentit.

Ell va dir tota la veritat a la Montserrat. Ella  no estava molt feliç, però també ho va entendre, ella li va  dir:

–T'estimo independentment de les teves condicions financeres, no m'importa si la casa teva és la més gran de la ciutat o si no en tens cap!

Un mes més tard, el Jordi va decidir fugir amb la Montserrat sense explicar el que havia passat, van fugir cap a una illa deserta, allà  només eren ells i la natura. Tenien el necessari per viure, tenien una vida sense cap luxe, però el més important era que es tenien l’un a l’altra.

La Montserrat tenia un jardí amb roses vermelles, en el qual ballava, mentre que el Jordi,  escrivia  el seu quart llibre d'amor. Ells tenien la prova que l'amor de veritat existia i que encara existeix. Mai deixeu de creure en el que realment creieu, somieu i volgueu, perquè un dia es pot fer realitat!

                                                           


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada