dijous, 10 de maig de 2018

ACCÈSSIT PROSA 1r CICLE

AUTORA: MARTINA OLALLA 


EL NOI DE LA CAPUTXA VERMELLA






Hi havia una vegada un noi que es deia Martí, però que el coneixien com al noi de la caputxa vermella.
Un dia li va dir el seu pare, en Josep, que anés a portar-li unes botes de muntanya al seu avi perquè li feien falta, i així ho va fer. Va agafar un camí pel bosc i mentre caminava anava agafant bolets com: ceps, cames de perdiu, llenegues negres...
Quan estava a punt d'arribar a casa del seu avi es va trobar amb una lloba que parlava amb tothom que es trobava i com que en aquell moment es va trobar amb el noi de la caputxa vermella va començar a parlar amb ell.
Li va dir: - Hola noi, ¿com et dius?
- Em dic Martí però em pots dir el noi de la caputxa vermella, sé que és molt llarg però m'agrada més.
Van estar parlant una estona i la lloba va convèncer al noi de fer una carrera i li va dir que anés pel camí més curt i ella aniria pel camí més llarg. Però tot i que el noi anava pel camí més curt va arribar ella abans a casa de l'avi perquè corria més. La lloba no volia fer-li cap mal a l'avi i quan va arribar a casa del senyor va trucar i li va preguntar:
- Puc entrar? - Clar que si, no sé qui ets però sóc fort i si vols fer-me mal, no ho aconseguiràs.
Llavors la lloba va entrar tranquil·lament. Es van saludar i van començar a parlar:
- Com et dius? - li va dir l'avi a la lloba.
- Em dic Vera. I tu?
- Jo em dic Jordi.
A en Jordi li va caure molt bé la Vera i llavors ell li va començar a explicar les aventures que va passar quan era més jove. Una d'elles era:
- Quan era jove i encara podia corre de pressa, em van avisar de què una princesa estava en perill perquè un drac la volia menjar, llavors vaig agafar la meva llança i vaig matar al drac. D'ell va sortir una rosa i li vaig regalar a la meva estimada princesa en senyal d'amor.
- Que bonic! - va dir la Vera.
De sobte va arribar en Martí:
- Hola avi - va dir, i li va fer un petó.
L'avi molt content li va dir:
- Hola noi, la Vera està escoltant les meves aventures de quan era jove!
El noi molt content li va donar les botes al seu avi i va dir-li a la Vera que ara expliques la seva història.
- D'acord - va dir. - Quan jo era una mica més jove (i dic una mica més jove perquè encara ho sóc) va morir la meva mare i jo em vaig passar tota la nit fent un enorme forat a terra per poder-la enterrar. Per això ara tinc una pota immòbil.
- Oh que trist! - va dir en Jordi.
Finalment la Vera va anar a la seva cova, en Martí va anar a casa seva amb el seu pare en Josep, i l'avi Jordi va adormir-se al seu enorme llit.
- Adéu! - van dir els tres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada