AUTORA: MARTINA OLALLA
EL NOI DE LA CAPUTXA VERMELLA
Hi havia una vegada un noi que es deia Martí, però que el
coneixien com al noi de la caputxa vermella.
Un dia li va dir el seu pare, en Josep, que anés a portar-li
unes botes de muntanya al seu avi perquè li feien falta, i així ho va fer. Va
agafar un camí pel bosc i mentre caminava anava agafant bolets com: ceps, cames
de perdiu, llenegues negres...
Quan estava a punt d'arribar a casa del seu avi es va trobar
amb una lloba que parlava amb tothom que es trobava i com que en aquell moment
es va trobar amb el noi de la caputxa vermella va començar a parlar amb ell.
Li va dir: - Hola noi, ¿com et dius?
- Em dic Martí però em pots dir el noi de la caputxa
vermella, sé que és molt llarg però m'agrada més.
Van estar parlant una estona i la lloba va convèncer al noi
de fer una carrera i li va dir que anés pel camí més curt i ella aniria pel
camí més llarg. Però tot i que el noi anava pel camí més curt va arribar ella
abans a casa de l'avi perquè corria més. La lloba no volia fer-li cap mal a
l'avi i quan va arribar a casa del senyor va trucar i li va preguntar:
- Puc entrar? - Clar que si, no sé qui ets però sóc fort i
si vols fer-me mal, no ho aconseguiràs.
Llavors la lloba va entrar tranquil·lament. Es van saludar i
van començar a parlar:
- Com et dius? - li va dir l'avi a la lloba.
- Em dic Vera. I tu?
- Jo em dic Jordi.
A en Jordi li va caure molt bé la Vera i llavors ell li va
començar a explicar les aventures que va passar quan era més jove. Una d'elles
era:
- Quan era jove i encara podia corre de pressa, em van
avisar de què una princesa estava en perill perquè un drac la volia menjar,
llavors vaig agafar la meva llança i vaig matar al drac. D'ell va sortir una
rosa i li vaig regalar a la meva estimada princesa en senyal d'amor.
- Que bonic! - va dir la Vera.
De sobte va arribar en Martí:
- Hola avi - va dir, i li va fer un petó.
L'avi molt content li va dir:
- Hola noi, la Vera està escoltant les meves aventures de
quan era jove!
El noi molt content li va donar les botes al seu avi i va
dir-li a la Vera que ara expliques la seva història.
- D'acord - va dir. - Quan jo era una mica més jove (i dic
una mica més jove perquè encara ho sóc) va morir la meva mare i jo em vaig
passar tota la nit fent un enorme forat a terra per poder-la enterrar. Per això
ara tinc una pota immòbil.
- Oh que trist! - va dir en Jordi.
Finalment la Vera va anar a la seva cova, en Martí va anar a
casa seva amb el seu pare en Josep, i l'avi Jordi va adormir-se al seu enorme
llit.
- Adéu! - van dir els tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada